Els experts alerten que la recaiguda en la pandèmia, en una nova versió mortífera, és un perill vigent i proper. El relaxament de les mesures de seguretat, unit inexorablement al fet que el virus continua el seu curs arreu (l'OMS calcula que la setmana que ve s'arribarà als 10 milions de casos al conjunt del planeta) fan que el temor a rebrots puntuals que puguin tornar a expandir la malaltia allà on sembla que ja està controlada sigui tan tangible com els desastres a les residències que les han convertit, tristament, en un escorxador gegantí. Tanmateix, és inevitable que, un cop passat el pitjor, la vida que coneixíem vulgui tornar a fer-se pas per recrear cert escenari de normalitat. Volem sortir del malson que han estat aquests tres llargs mesos de confinament, mort, cures intensives i duríssim impacte econòmic. Volem retornar on érem, a un món sense amenaces materials de virus demolidors. Les dades ens alerten que això no és del tot possible, encara, i els apocalíptics insisteixen que mai més res no tornarà a ser igual. De fet, mai res no és igual que ahir, en una mirada heraclitiana (i força òbvia, d'altra banda) de nosaltres i del que ens envolta. Només cal observar-nos cada dia al mirall. Cal paciència, i la convicció que gairebé som a la meta, i que no és cosa d'esguerrar-ho a la recta final. Molta calma.
