En situacions d'extrema urgència com la que estem vivint, un país té en la primera línia de resposta a l'interès públic la seva administració i els seus funcionaris. Molts dirigents i molts empleats públics al seu càrrec han fet un gran esforç. Però en aquest esforç també hi ha hagut absències clamoroses. La Generalitat encara té molts serveis tancats. Entre aquests, a Manresa estan tancades l'oficina del SOC. Treball argumenta que la de Manresa serà de les darreres d'obrir perquè està en obres, però no són obres que ho justifiquin. I l'Estat té tancades les oficines del SEPE. En un moment com aquest, i quan fa setmanes que les condicions per treballar són suficientment segures, aquesta absència clama al cel. Milers de persones es queden a l'atur, i n'hi ha milers que no estan cobrant el que els pertoca per problemes del SEPE, però al SOC i al SEPE hi ha la porta tancada. Si no és ara, quan hi ha d'haver un servei obert donant la cara i responent als ciutadans? Els usuaris, alguns desesperats, hi truquen i només els passen d'un contestador a un altre en un ping-pong indigne. És inacceptable. Al·legar desbordament no és suficient quan ni tan sols no hi ets.
