Dansa quan sent que el tambors anuncien presta agonia de l'esclavitud, negre és l'orgull, negra és la bellesa si ho proclama la Winnie amb el seu cos exaltat. I aquesta dansa no hi ha qui l'aturi, ni bancs, ni racistes, ni la brillantor dels diamants». Lluís Llach cantava aquesta cançó en homenatge a la lluita per l'alliberament de Nelson Mandela, a final dels segle passat. Van passant els anys, cauen les dècades i les victòries d'un dia sembla que quedin colgades per pesada realitat de l'endemà.

L'individu, i la societat, se sobreposa a les adversitats per grans que siguin els murs que s'alcen al seu nas. Donald Trump passa els pitjors dies del seu turbulent mandat quan ha menystingut el dolor (fins a la mort) per la pandèmia de la covid-19 i en les setmanes que el poble negre i el que clama pel respecte als drets humans s'ha alçat per l'enèsima vexació mortal.

La societat camina més ferma que mai sobre valors que no es vol deixar prendre, però també és cert que les crisis que es viuen a diversos punts del planeta i les solucions interessades i manipuladores que s'hi troben no deixen veure el futur amb gaire clarividència. Quin serà el final d'aquesta obra? El desenllaç és obert, com en l'assassinat que té lloc a la perruqueria de «Pels pèls», de l'autor alemany Paul Portner. I el culpable el tria el públic.