Ni en temps de vaques grasses, es pot obrir l'aixeta a despeses supèrflues. Tots els governs, de totes les administracions, han de tenir l'austeritat, en el frontispici de la seva gestió. Aquesta no ha estat la norma, en el cas de la Generalitat de Catalunya. Al contrari, el govern, ha estat malbaratador de recursos, fent un ús discrecional de les despeses amb ben poc sentit de l'austeritat. Vegem-ne alguns exemples.
La Generalitat, té 240 càrrecs que cobren més que el president del Govern central. Si comparem sous, tots els de la Generalitat superen els del Govern central. President Generalitat, 153.235,00; president Govern central, 82.978,00; Conseller/a, 115.517,00; Ministre, 73.211,00.
Agafem ara, la Conselleria menys útil de la Generalitat, la d'Afers Exteriors, any 2017, quan era encapçalada per Raül Romeva. Conseller 109.663,00; secretaris generals 84.919,56; directors generals 81.395,72. Informo que aquesta Conselleria tenia 3 Secretaris generals, 8 Directors generals, i 6 alts càrrecs més amb idèntic sou que el de director general. Tot seguit, Cap de gabinet 74.379,38 i 12 altres càrrecs, el sou més baix dels quals era 53.484,10. Finalment hi hem d'afegir els 17 Delegats exteriors (els ambaixadors catalans, a raó de 82.209,54).
Prenem ara, una altra Institució, totalment prescindible com és la Sindicatura de Greuges. Sou Síndic 124.047,14, adjunt 110.000,00 i 22 assessors amb sous superiors als de Ministre, i altre personal subordinat fins arribar a un total de 72 persones. El cost de la Sindicatura puja 6,3 milions d'euros. Podem seguir per una altra Sindicatura, la de Comptes, amb 7 Síndics, amb un sou de 115.525,00, un d'ells Síndic Major amb 130.600,00. El cost total és de 12 milions/any.
Finalment, per a no cansar, exposo algunes xifres de TV3. El canal de televisió més car i més nombrós de tots els existents, a Espanya, amb 2.356 treballadors (més que Tele5 i la Sexta, juntes), i prop de mil més que Andalusia, amb un milió més d'habitants. Aquí el director té un sou de 144.477,00, amb 24 alts càrrecs, i 130 comandaments mitjans. La mitjana de sou, de tota la plantilla, surt a 49.200,00. El cost total supera els 300 milions/any.
Vistes aquestes xifres, que a ningú li estranyi haver arribat als 80.000 milions de deute. D'aquí va sortir l'idea de «Madrid ens roba», xifrant alguns, en 16.000 milions, el dèficit fiscal. Ja ningú defensa aquesta xifra, a no ser uns quants fanàtics, que la mantenen sense cap informe que l'avali. De fet, varen ser desacreditats per una personalitat, tan poc sospitosa de lleugeresa, com Mas-Colell. Ell reduïa el deute fiscal, a l'entorn dels 2.400 milions, i l'exsecretari d'Economia, Albert Carreras, el fixava en 428 milions.
Sigui com sigui, és certa la necessitat de disposar d'un nou sistema de finançament més ajustat a la realitat del moment. Ara bé, es perd legitimitat a l'hora de reclamar més recursos quan els que es tenen es fan servir amb una enorme lleugeresa. El diner públic ha de ser gestionat amb un rigor extrem, i no es pot demanar més diner amb una mà, i malbaratar-lo amb una altra.
L'actual estructura de la Generalitat està envellida i no respon a les necessitats del segle vint-i-u. S'ha d'aprimar i modernitzar, reduint xifres i fent-la més eficient. Aquest és el gran repte del futur immediat, i s'ha de dur a terme amb una austeritat que fins ara no ha existit.
