Qui encerti la resposta es farà d'or. Personalment crec que serà un mixt de totes les tecnologies conegudes i no m'atreveixo a dir quina serà la dominant.

Apartant els cotxes autònoms, que se'm fa difícil imaginar-ne una implantació generalitzada, més enllà de sistemes d'ajuda a la conducció que avui ja comencen a existir. La discussió immediata està en motor de combustió o motor elèctric, i un temps més enllà el motor d'hidrogen.

Aquesta discussió és tan antiga com el mateix automòbil. A la primeria del segle passat, quan va néixer el cotxe, ja es va tenir aquest debat. El 1910 als EUA el 30% dels cotxes eren elèctrics, però va guanyar definitivament el motor de combustió, en el moment que Henri Ford va treure el Ford T i va aconseguir un preu que feia viable el cotxe per a les classes mitjanes.

En els últims anys ha tornat el debat i cada vegada amb més força. Any rere any les autoritats, arreu del món, ho estan posant més difícil al motor de combustió, exigint cada vegada menys emissions de gasos. Personalment, com a aficionat al motor d'esport, se'm fa molt difícil creure que tot ha de ser elèctric, entre altres coses perquè al món de la competició ja fa anys que es treballa amb unitats de potència híbrides que sobrepassen els mil cavalls.

Si més no, però, sembla que ens volen fer passar per l'adreçador elèctric i aquí el sector de l'automoció a Espanya va amb el pas canviat.

Per acabar-ho d'adobar, els últims governs en lloc de fer cas dels estudis que tenen a les prestatgeries, s'ho han mirat com si no fos cosa seva.

La part essencial d'un vehicle elèctric és la seva bateria, que a part de ser el més car, és el punt clau per donar autonomia i potència al vehicle. Avui en dia les bateries són de liti, el 80% de fabricació xinesa i la resta repartida per la resta del món, especialment Estat Units, Japó i Corea del Sud. Europa ha creat un consorci entre Alemanya, Franca i Itàlia (European Battery Alliance) per a la investigació i fabricació de bateries. La veritat és que o no ens hi van voler o el govern Rajoy tenia coses més interessants a fer. Perquè entenguem de què estem parlant, el consorci, a part dels països esmentats, que aporten 3.200 milions de fons de la Unió Europea, està format per disset empreses com ara Basf, BMW, Solvay o Endurance.

La majoria del liti surt de Xile. A Europa el principal productor és Portugal. A Espanya s'han trobat reserves molt importants a Galícia i sobretot a Extremadura. El més curiós del cas és que el govern espanyol o extremeny, pel cas és el mateix, ha donat llicència d'explotació de les seves reserves del mineral a l'empresa australiana Infiniti Lithium, empresa que ha tret tot el finançament del Consorci Europeu. Unes 15.000 tones d'hidròxid de liti/any proveiran mineral per a 10 milions de bateries. Ho han entès bé, una empresa australiana explotarà recursos naturals en territori espanyol, amb fons europeus, per portar el mineral a França per fabricar bateries. Alemanya ja s'ha assegurat la planta de bateries del gegant americà Tesla, Eslovàquia la de la sud-coreana Samsung i França la del consorci europeu. I nosaltres?

Si de veritat volem que les nostres plantes de fabricació de vehicles tinguin futur i no es tanquin en els propers deu anys, és hora que les administracions espanyoles es plantin, negociïn entrar en el consorci europeu, es replantegin la llicència d'explotació del liti i creïn les condicions per a la creació d'una planta de producció de bateries, a prop del mineral. El futur no tot serà elèctric, però sense aquestes prèvies no tindrem bases sòlides per parlar amb les grans corporacions mundials de tu a tu. I oblidem-nos-en, França -i en el futur pròxim Eslovàquia- ens guanyarà sempre la partida, com ha passat amb Nissan.