Joan Amades va escriure al seu Costumari, editat l'any 1952, que d'àguiles n'hi havia, en aquell moment a Catalunya, només a Girona, la Bisbal, Sitges, Olot, Berga i Valls; la de Vilafranca del Penedès s'havia construït feia molt poc.

Abans de la prohibició de Carles III, per la Reial Cèdula del 10 de juliol de 1780, a Catalunya eren desenes de ciutats les que tenien la seva pròpia àliga de les processons del Corpus. La cèdula deia «... se manda que en ninguna Iglesia de estos Reinos sea Catedral, Parroquia o Regular, haya en adelante Danzas, ni Gigantones sino que cese del todo esa práctica en las Procesiones y demás funciones Eclesiásticas, como poco conveniente a la Gravedad y Decoro que en ellas se requiere...». Va enviar-la a totes les autoritats eclesiàstiques i civils acompanyada d'una carta que demanava l'observança i el compliment de la prohibició i afegia «...algunas y notables irreverencias que en la Fiesta del Santísimo Corpus Christi de ese año se han cometido con ocasión de los gigantes y Danzas en donde permanece la practica de llevarlos en la Procesión de aquel día...». Però Berga no va acatar mai aquest manament d'un rei Borbó, i encara ara no sabem el perquè.

L'àliga era i és el símbol de l'Evangeli de sant Joan, element bàsic del Corpus tant al Principat com a València, a la ciutat catalanoparlant de l'Alguer o a Mallorca, on encara per Corpus surten les dues àligues pollencines. Els primers documents de l'àliga són l'acta municipal de 12 de juny del 1756 que diu «...para mayor culto Divino y solemnidad de dicha festividad se fabricará de nuevo una Águila para asistir en la festividad y procesión de dicho día de Corpus así y como se practica y existe en las demás Ciudades y Pueblos del presente Principado de Cataluña... y deseando el mayor culto Divino que se fabrique de nuevo dicha Águila gastando del Común de esta Villa lo que fuere necesario por semejante festividad del Corpus pues así se ha acostumbrado. Y no menos lo necesario para la fabrica de nueva construcción de dicha Águila». Un altre document municipal és del 10 de juliol del 1756, «?ha pagat dit Clavari a Ramon Roca, fuster, quaranta lliures divuit sous i deu diners i són per semblants que de nostra ordre n'ha gastades i pagades per fer una Àliga per assistir a la Processó de Corpus». El primer document diu que «se fabricará de nuevo una Águila», per tant queda molt clar que podria haver-n'hi hagut una altra d'anterior. Berga havia havia donat bastant suport a Felip V, per tant prou podria ser que no fos aquesta la primera de les àligues a Berga, podria haver passat que filipistes berguedans l'haguessin destruït com varen fer-ho l'any 1721 a Reus. Una altra possibilitat seria que també hi hagués hagut aleshores a Berga una àliga pertanyent en propietat privada a alguna de les confraries (com passava a Cervera), institucions, parròquia o a algun noble berguedà i per tant no era necessari que cap dels pagaments, amb anterioritat a l'any 1756, figurés als comptes del Comú.

Segons Sansalvador, en el seu llibre de Patum de l'any 1916, el cartell de la Patum de l'any 1895 es deia Ball de l'Àliga, «... mostra del que li ha passat a França entrant indignament a Catalunya eren els anys de la utilització per part de tothom de les 'victòries' catalanes contra Napoleó». El mateix Sansalvador afirma que això va ser una afirmació arbitrària, «que sols deu explicar-se per l'amor a la terra? que exterioritzà ocasionalment en forma de galofòbia extrema».