Jo també soc dels que creuen que el desconfinament s'ha dut a terme amb massa celeritat. Però no ho penso només per raons sanitàries. Ara que havíem aconseguit, gràcies a la reclusió forçosa, retenir la gent a casa i convertir l'espai públic en un hàbitat saludable i endreçat, lliure de fums, sorolls, brutícia i vandalisme, ara era el moment d'aprofitar l'avinentesa de tenir tothom confinat per començar a reobrir portes de mica en mica, amb el comptagotes de la civilitat. Malauradament, hi ha massa ciutadans a qui, com alguns gossos, caldria lligar curt per impedir que actuïn incívicament. Un desconfinament desplegat d'una manera més gradual, amb un seguiment escrupolosament vigilant, hauria permès desescalar graó a graó el retorn a la via pública. No pas lliscant pel dret, com una allau, sinó pas a pas, evitant l'estampida de testosterona que novament ha inundat el carrer, en una vella nova normalitat. Mentre tothom s'estava a casa, no s'atropellaven vianants, ningú pispava la cartera a ningú, els carrers eren nets, no s'ocupaven pisos, no es robaven cotxes ni es produïen atacs racistes, no s'abandonaven sofàs vora els contenidors, ni veies flotar plàstics ni altres detritus riu avall. D'aquesta manera, tots situats a la casella de sortida, qui surt de casa i la fa, cal que torni cap dins altra vegada. Que treu el gos a passejar i no recull les caques, estirada d'orelles i reclòs a casa tres dies més. Que puja al bus i es nega a posar-se la mascareta, puntada de peu al cul i cinc dies més de confinament. Així com es parla dels carnets sanitaris, es podrien emetre uns carnets cívics amb què abordar més cívicament el dia després. Dissortadament el coronavirus no ha produït l'efecte catàrtic o conscienciador que alguns pronosticaven. Qui ho té del néixer no ho deixa, llevat que, fatigat d'entrar i sortir, acabi fent-li profit el confinament interruptus. Aquí i arreu, a mesura que s'han obert les comportes, han tornat les baralles de carrer, la conducció temerària, la matraca dels motors, els abocaments incontrolats, les llaunes als vorals dels camins, l'abandonament de gossos, el pixum humà. És clar que, ben pensat, els soferts veïns ja han pagat prou cara la ineducada coexistència durant el confinament.
