L'onada de protestes per la mort de l'afroamericà George Floyd, ofegat per un policia a Minneapolis, ha desencadenat l'anomenat «moviment de les estàtues». El seu objectiu és eliminar de l'espai públic aquells personatges que simbolitzen l'opressió blanca i el passat colonial. Fins i tot l'estàtua de bronze de Winston Churchill a Westminster va haver de ser enllaunada en un sarcòfag després que els manifestants escriguessin al seu pedestal que «era un racista».

El jamaicà Geoff Palmer -primer professor negre de la Universitat d'Edimburg- va alertar que aquestes protestes «són un acte emocional que no respon als veritables problemes del racisme institucional». Designar caps de turc del passat colonial significa oblidar, en el cas del Regne Unit, que tota la societat britànica -les ciutats, la indústria, la universitat- es va beneficiar durant l'Imperi de les riqueses i els recursos d'altres parts del món.

Destruir el passat no és la millor manera de construir el futur. És una tasca de distracció davant els problemes del present. Com apunta Joan Barata a la revista política?osa, el que és políticament correcte pot ser pervers: «Ocultar expressions del pensament i la creació humanes pel simple motiu de falta de sintonia amb les conviccions, valors i costums del present només porta al desconeixement del passat i del llarg camí dialèctic que ens ha portat a l'estadi actual de la història».

Sí, fer caure estàtues per destruir el passat en nom del que és políticament cor-recte pot tenir dos efectes perversos. Primer: ocultar el nexe d'unió entre l'herència del passat colonial i el racisme del present. I segon: suposa acceptar la figura dels mitjancers de la memòria, és a dir, d'aquelles persones en qui delegaríem el paper de decidir allò que la resta de ciutadans poden veure o no veure. Memòria