L'expressió «més generals que soldats» s'utilitza per descriure una organització amb escreix de càrrecs, d'aquelles on es premien adhesions i es consolen greuges amb l'atribució d'una prefectura sovint buida de subordinats i sense remuneració suplementària, però titulada amb imaginació. Per exemple, «cap de processos mecànics de comunicació estratègica» pot significar «fotocopiador d'informes».
De totes maneres, no hi ha gaires exemples on es compleixi literalment la superioritat numèrica dels caps respecte dels subordinats. Un d'aquests exemples és, des de dissabte passat, l'excel·lentíssima corporació municipal de Manresa. Per decret signat el mateix dia de la seva elecció, Marc Aloy ha nomenat vuit tinents d'alcalde. Si tenim en compte que l'equip de govern està format per setze electes, vuit d'ERC i vuit de Junts, i que un d'ells és el mateix alcalde, les sumes i restes ens porten a comptar set regidors que no són tinents d'alcalde. O sigui: un general (l'alcalde), vuit oficials (els tinents d'alcalde) i set regidors sense graduació -«classe de tropa» en diuen als exèrcits. Nou a manar i set a ser manats. I diem a ser manats perquè, tot i tractar-se de regidors «delegats» per a uns àmbits de gestió específics, el decret estableix que les seves funcions «no inclouen cap facultat resolutòria, ja que aquesta correspon al/la tinent d'alcalde que tingui assignats els àmbits competencials corresponents». Així, per exemple, Rosa Maria Ortega, Mercè Tarragó i Jamaa Mbarki poden estudiar i proposar accions en matèria de joventut, gent gran, ciutat saludable o habitatge, però les decisions les prendrà Mariona Homs, tinent d'alcalde d'Acció i Inclusió Social.
I com que hi ha més oficials que soldats, i alguns oficials tenen més d'un soldat al seu càrrec, quatre dels tinents s'han quedat sense sense tropa per manar. Són caps de si mateixos. Ells es proposen coses, se les examinen i se les aproven o se les rebutgen. I si no els agrada, s'esbraven a casa, al vespre, davant del mirall: «Tros d'enze, com has pogut equivocar-te tant?». «És que no tinc diners!», es justifiquen. I au, a dormir.
