La historiadora Rosa Serra em comentava que el poder econòmic del Berguedà durant el període de la industrialització no va residir a la ciutat de Berga, sinó que el tenien els titulars de les colònies, de les fàbriques tèxtils, les cotoneres, i les mines. Tenir els diners és també sinònim de tenir la disposició de poder afrontar grans inversions. Ells -no tots, evidentment- ho van fer. Si la comarca va tenir una carretera, si va tenir un tren, si va tenir electricitat quan en va tenir, va ser per la presència a les colònies d'uns quants homes amb poder per transformar. Berga, l'administració de la ciutat, hauria necessitat, en el passat i també ara, tenir persones que la lideressin cap a la transformació i la millora continuada. Avui, aquest diari publica que els empresaris d'Inberga Tur han guanyat una causa a l'Ajuntament que els permet continuar com a titulars d'una concessió de l'hotel de la caserna i dels edificis hotelers de Queralt. L'administració del moment va anar a buscar uns quants empresaris perquè punts que es creien estratègics remuntessin, i sense entrar en si la gestió va ser adequada ni si el govern va donar res del que va prometre, sembla que sí que arriba el moment de fer foc nou, trobar una fórmula per a la treva, i mirar com es torna a encarar el futur. Si algú troba noves complicitats. Als de llavors, ja no els toca patir-hi més.
