Dos bagencs passaran a la història de la política com els oficiants dels funerals de dos partits polítics catalans. El destí, les conjuntures i les relacions personals han trastocat per una vegada l'habitual escassa presència local en la política nacional. La històrica Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i el (efímer) Partit Demòcrata (PDECat), continuador del primer, estan a punt d'expirar. Un per inanició i l'altre dissolt en una «OPA hostil» (política) del president Puigdemont i els seus pretorians.

Els que seguim l'actualitat en general i la política en particular de forma intensa acostumem a cometre dos errors: quedar-nos amb l'última notícia i pensar que tots els lectors disposen de tota la informació. Al president del PDECat, David Bonvehí, els que el coneixen bé el qualifiquen de «bon jan» i de persona que vol estar bé amb tothom. Va tenir el seu moment de glòria quan va fer tàndem amb Marta Pascal per dirigir una nova organització que naixia de les restes de Convergència. A partir d'aquí, tot van ser disgustos. La primera va caure en desgràcia i ell s'ha trobat al davant d'un instrument pont. Va rebre herències enverinades, els ingressos electorals i la marca JxCat, la nineta dels ulls de tots els que són en aquest espai polític. Passa algunes vegades que els masovers tenen idees pròpies i es resisteixen a seguir les directrius d'un amo que viu a més de mil quilòmetres. Aquests darrers dies hem vist una batalla descarnada i desequilibrada. L'home que ha de guardar l'aparell i les essències es nega a plegar-se i tancar la parada tal com li ordena l'oracle de Waterloo. Aquest, sentint-se omnipotent, activa primer els consellers a la presó i la seva força moral per tombar el de Fonollosa i fer-lo rendir sense condicions. No és suficient. Surten tuits «d'ells i nosaltres» entre companys. Retrets públics i enfrontaments interns. La Marta Pascal, en format d'electró lliure, presenta un partit nou d'inspiració basca. Només distreu una estona. Comunicats d'uns i altres cauen com rocs de paret. Un d'anomenat #Junts sorgeix avalat per 166 càrrecs postconvergents. La sacerdotessa Pilar Rahola ho beneeix. Alea jacta est, David. Al voluntariós president només li queda la rendició davant dels seus fins fa poc, confiant en la promesa d'algun càrrec menor. Ha perdut, ho sap i no té cap marge. Els guanyadors seran inclements i el forçaran a prendre decisions tremendes. No crec que gosi escindir-se amb els seus fidels abans que se n'apropiï el penúltim president de la Generalitat, els presos afins de Lledoners i un reguitzell de càrrecs resilients a perdre la cadira encoixinada. La Crida de Jordi Sànchez serà la palanca i la plataforma «Junts pel que sigui» la fórmula que disputarà la victòria electoral a ERC a la tardor.

Em queda pendent de resse-nyar com un fos a negre la sigla que haurà tingut més poder a Catalunya en tota la seva història: CDC. Un altre bagenc, l'empresari Vicenç Mauri, històric militant i moltes més coses, entoma el desencís propi del pas del temps, és el dipositari final del famós gen convergent i el portarà a la desaparició nominal. En format de llei concursal. O sigui, suspenent pagaments, llistant els passius, havent renunciat als actius i confiant que una jutgessa de nom Montserrat sigui benevolent. Per ser amic dels seus amics, vol portar aquest vaixell de recurrents metàfores marineres al desmantellament en una drassana de tribunals mercantils. La voluntat de fer una feina tècnica i impecable toparà amb altres jutges, com José de la Mata a l'Audiència Nacional. Té una carpeta gruixuda i un títol de traç gruixut que diu: 3%. A la mort la segueix l'enterrament. I cal assegurar-se de no deixar mai un braç a fora.