Madeleine Pelletier es va avançar a la seva època. Nascuda el maig del 1874, des de l'adolescència es va mostrar com una activista molt compromesa tot liderant grups feministes i anarquistes. Va entrar a la Universitat de París per estudiar antropologia, i es va centrar en la relació entre neurociència i intel·ligència. I més específicament, va estudiar la relació entre la mida del crani i la intel·ligència. Finalment, però, va decantar-se per la psiquiatria. Amb vint-i-nou anys ja va liderar una campanya -amb el suport del diari feminista La Fronde- per reclamar que les dones poguessin optar, com els homes, a qualsevol tipus d'especialització mèdica. Tres anys més tard, juntament amb Constance Pascal, es van convertir en una les dues primeres dones franceses que van aconseguir examinar-se per ser psiquiatres. I les dues també van ser les primeres d'entrar com a residents -fent de psiquiatres- a l'asil de l'Estat.
Aquell mateix any, va passar a ser la secretària de l'organització La Solidarité des femmes, que es va convertir en una de les associacions més radicals de l'època. Per aquest càrrec, el 1908 va representar el grup a les manifestacions de Hyde Park per aconseguir el vot de les dones. D'aquesta experiència en va sortir un text titulat La sufragista.
La Madeleine va escriure molt. Sobretot llibres que defensaven els drets de les dones: Dones lluitant pels seus drets, L'emancipació sexual de les dones, El dret a l'avortament i L'educació femenina de les nenes.
Amb un to clarament crític, va escriure: «La dona, des de la seva infantesa, és ensinistrada per ser una esclava, una serventa per a tot» A principis del segle passat, quan les dones eren més serventes que companyes, el to reivindicatiu de la Madeleine era pioner. Com els títols de les seves obres. Ella defensava el control de la natalitat. També es va esforçar molt a aconseguir que el sufragi femení fos una prioritat del socialisme.
En general, va desafiar els valors de la societat dominada pel homes en les àrees de la política, l'antropologia, la psiquiatria, la sexualitat i l'anticoncepció, àrees en les quals ella estava especialitzada.
Totes aquestes idees va intentar expressar-les també en la seva indumentària. Ella, per reivindicar les seves idees, es transvestia d'home vestint-se amb una americana i pantalons masculins, un barret de bolet al cap -totalment masculí- i un bastó de mà de fusta senzilla. Per completar el canvi, portava els cabells molt curts. I arran d'aquesta idea, va escriure: «Mostraré els meus [pits] quan els homes adoptin algun tipus de pantalons especials per lluir els seus».
Com a dona, també es va fer molt coneguda pel seu voluntari celibat.
I és que sempre he d'acabar fent-me la mateixa pregunta: per què dones com la Madeleine no són més conegudes? Perquè són dones, oi? Quanta mala intenció masclista!
