La Costa Brava, les Terres de l'Ebre, la Costa Daurada, Barcelona i els seus poders, la Barcelona que és més (des del Maresme fins a l'alt Berguedà), els Pirineus, les Terres de Lleida... En període de postconfinament, de recuperació, de represa i de nova normalitat -que a la pràctica vol dir una normalitat limitada en els moviments- i a les portes de l'època turística per excel·lència, es multipliquen els missatges publicitaris que ens conviden a destinar les vacances a (re)descobrir Catalunya. Venim d'uns mesos d'introspecció domèstica forçada i ara toca una introspecció vacacional. Toca fer país. La publicitat és la màquina de fer relluir el producte, i els anuncis que aquests dies incentiven a visitar cadascun d'aquells territoris traspuen que vivim en un país ple de racons meravellosos. El millor de tot és que no és una sensació, és una realitat. I que no caldria estar acorralats per una pandèmia perquè, també en la nostra tria vacacional, apostéssim pel producte de proximitat. A casa nostra tenim molt terreny per córrer, i la Catalunya Central, sempre disgregada entre altres paisatges, els encants naturals, arquitectònics i històrics són inacabables. És un moment ideal per trobar els nostres tresors i, si cal, també les nostres mancances, per reconduir-les. Com diria aquell eslògan tan suat, un país per descobrir. Aprofitem-ho.
