Em fixo en dues fotos d'Oscar Bayona al Regió7 d'ahir, al reportatge sobre el primer dia laborable del nou alcalde de Manresa. A la de portada, una composició eloqüent el mostra, dret al despatx, a l'altra banda de la porta que s'obre entre retrats de manresans il·lustres. Imatge de soledat i també de reclusió. Un pot fabular que la porta està a punt de tancar-se i allà a dins començaran els secrets del poder. L'altra foto, pura instantània periodística, es publica a la pàgina 3 i s'hi veuen Aloy i Valentí Junyent al mateix despatx, que el segon acaba de cedir al primer. El peu de foto indica que és un quart d'onze del matí i estan fent «el traspàs formal de l'estat de comptes». Aloy, en cos de camisa, porta la mascareta penjada al coll. A Junyent, amb americana, no se li veu la mascareta enlloc; potser és en una butxaca. L'interessant, però, és la rialla del ja exalcalde, que li enxiqueix els ulls, li arruga les galtes i li fa mostrar les dents de dalt. És la rialla d'un home content. Juntament amb l'estat dels comptes també acaba de passar al successor tots els problemes que s'acosten amb la inevitabilitat de la marabunta.

Junyent volia ser alcalde quatre anys més, arribar als dotze i superar per tant els onze de Jordi Valls. Les urnes van decidir el contrari i els pactes li van atorgar un únic any de mandat. El dol per l'esperança frustrada ja el va passar els dies següents a les eleccions i a les negociacions, i ha tingut tot aquest temps per fer-se la idea que no seurà més a la cadira principal del saló de sessions, si no és que li toca presidir alguna cosa com a primer tinent d'alcalde en absència del titular. Aquesta tinència d'alcaldia i les regidories delegades d'Hisenda i Presidència seran les seves ocupacions, inferiors a les que exercia fa tot just cinc dies, quan ja portava Hisenda i a més a més feia d'alcalde. Només té seixanta anys: no s'avorrirà? A veure què passa amb ell a partir d'ara. Pel que fa al nou, si només ha d'exercir l'alcaldia se li pot demanar que es multipliqui i faci una feinada espectacular. Al capdavall, és dues dècades més jove que el seu predecessor i de la joventut se n'espera que desbordi energia.