02 de juliol de 2020
02.07.2020
Regió7

El Gegant Negre de Berga

01.07.2020 | 23:32
El Gegant Negre de Berga

La primera dada dels gegants de Berga que s'ha trobat fins ara a l'arxiu és de l'any 1622, i indica que només hi havia un gegant. Això era molt comú a les terres catalanoparlants, a l'Arxiu Històric de l'Ajuntament de l'Alguer (ciutat catalanoparlant de Sardenya) hi vaig trobar unes factures per unes despeses del Corpus i de Sant Joan de Porta Llatina de l'any 1649 que diuen: «... i al Jagano per fer lo senyal Salamó, per dites dos festes....». També hi ha una altra factura del mateix any de la despesa de «lo Salamo». A la parròquia barcelonina de Santa Maria del Mar tenien un gegant anomenat Salomó, està documentat des de l'any 1582, darrerament ha estat recuperat.

Els actuals gegants de Berga són quatre, dues parelles: uns coneguts com els gegants vells i els altres com a gegants nous. La revista El Faro Bergadán, en el número 20, del 23 de maig del 1891, explica que la Patum d'aquell any disposarà amb «una pareja de gigantes Nuevos, reservándose los que en adelante se denominará viejos para la fiesta de la noche del sábado de Corpus». Jaume Far-ràs, en la segona edició del seu llibre de la Patum a l'any 1992, dona a conèixer una factura que es conserva a l'arxiu que indica que havien estat comprats l'any 1891 a La Perfección d'Andrés Casas de Barcelona.

El document gràfic més antic dels gegants vells, descobert, és l'aquarel·la feta per Ferran de Sagarra i de Llinars pel Corpus de l'any 1838; on es veu ben clar el gegant vell, tocat amb la boina carlina i encara amb la cara sense pintar de negre. Els carlins anomenaven negres els liberals, maçons, poc catòlics o progressistes. Ser negre, per a un carlinot, era un insult cap als progressistes i partidaris de les desamortitzacions dels béns de l'Església catòlica. Això es pot consultar a qualsevol llibre d'història del segle XIX.

Joan Amades, a l'any 1934, va escriure que «a les primeries del segle XIX i responent a una creença popular que la Patum va ser fundada per simbolitzar la lluita contra els moros, han volgut donar als personatges un caire oriental i els feu tenyir la cara amb un to bru clar». Mossèn Armengou. al seu llibre de Patum editat l'any 1968, explica com van esdevenir de negres els gegants de Berga cap a l'any 1902 o 1903, i diu: «De blans de cara que eren van fer-los bruns. El Gegant Nou tampoc era negre aleshores. Van pintar-lo d'aquest color uns quants anys després, en què van haver d'adobar-lo notablement a causa d'una caiguda que l'havia decapitat».

A Berga, de petit, ens deien que els gegants del Corpus volien simbolitzar els reis moros locals que els nostres avantpassats varen foragitar de la nostra comarca a la batalla de l'Estret prop de can Murí; era una llegenda preciosa, però mancada de tota veracitat. Els gegants de la Patum, fins a les primeries del segle vint, tenien la pell ben blanca; una altra teoria de l'ennegriment dels gegants a tot Catalunya fou la descoberta a l'Àfrica negra d'un reialme cristià d'Abissínia... i podríem anar explicant teories i més llegendes, però jo, com sempre, estic amb mossèn Armengou, fou un bon home de Berga, pintor i reparador de la comparseria de la Patum, qui va decidir canviar-li de color de la cara, ara són negres, ben negres, i que això sigui per molts i molts anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit