Ara que un Govern em diu que estem en la «nova realitat», de fet, la realitat sempre és nova, el present es fa vell al cap d'uns segons, i un altre Govern que estem en «la represa», sembla que hi ha unes presses enormes per conèixer dades, dades de tota mena: de les persones contagiades, dels efectes econòmics, de la mortalitat, de les conseqüències socials, emocionals i en salut mental, i de les seqüeles de la mateixa malaltia, quins òrgans afecta, pulmons a part. I allò que em preocupa es que es donen dades i es comparen, a vegades, dades que no són comparables, ni entre territoris, ni parteixen dels mateixos criteris de registre. I a sobre, alguns personatges es tiren el morts, les víctimes, pel cap.
Si volem ser seriosos i seguir l'evidència científica, les respostes, i no totes, les començarem a saber d'aquí, algunes, a uns mesos, altres d'aquí a un any i, en el cas de les seqüeles, un termini més llarg encara. La necessitat de fornir els noticiaris i la propensió, ben humana, al protagonisme propicien més aviat opinions que no informacions. I és que costa tant acceptar que no ho sabem tot! I en el cas de la medicina encara més, exigim coneixement i certeses basades en la incertesa, això ens fa sentir més segurs; «digue'm que m'estimes encara que sigui mentida», la necessitat de sentir-nos estimats ens pot fer cecs, i en altres àmbits de les emocions ens passa el mateix.
Badava fa pocs dies en un article que assegurava que un 40% dels infants, a l'Estat espanyol, havien patit problemes psicològics durant el confinament. Fot-li, que fa fort!, i per què no un percentatge més alt, o més baix, què volen dir quan diuen «problemes psicològics»?, es refereixen a malalties concretes, a reaccions adaptatives ben manegades, a situacions esdevingudes de problemes familiars accentuades pel confinament?, i és que, una vegada més, el concepte de salut mental ajuda a confondre-ho en disfuncions psiquiàtriques o psicològiques. La salut mental en el seu sentit ampli vol dir que la persona està en un estat de benestar que li permet ser productiu per ella mateixa i cap als altres, situació que es fa difícil de mantenir de manera continuada. Acceptar que tenir un nivell tolerable d'ansietat és ben saludable, ens manté en alerta i permet decidir i actuar de manera més eficaç.
Convido a veure els webinars, disponibles per ser visionats, que la Càtedra de Salut Mental UVIC-UCC-Althaia va realitzar aquest mes de juny; la dra. Autet, en la part d'infantesa i adolescència, i el professor Casas, en l'àmbit d'adults, ens varen donar llum envers les repercussions emocionals del confinament i el desconfinament! Tenim el risc de voler psicologitzar, i psiquiatritzar, patiments que només són reaccions humanes ben saludables. L'art de la pràctica clínica és poder discernir entre aquestes reaccions i les, més que probables, patologies, malalties que algunes persones, per la situació personal, econòmica i social, també l'educativa, han desenvolupat o desenvoluparan. Discriminar-ho és la feina dels clínics i la posterior ajuda també. Hi ha patiment a la nostra societat, la resposta que s'hi dona, no està només en la psiquiatria o psicologia, ha de ser de tots els àmbits socials, educatius, laborals, residencials que formen la comunitat.
