Per fi Marc Aloy es converteix en el sisè alcalde de la democràcia. Va guanyar les eleccions, ni que sigui per deu vots, i els acords dels partits l'han dut a esperar un any per poder aixecar la vara. Felicitats.

El ple d'elecció va venir precedit d'un debat sobre si el Kursaal era l'escenari idoni. Per descomptat, va ser el PSC qui el va posar sobre la taula amb totes les conseqüències. Els republicans sabien que des del primer dia que es va fer la proposta la resta de grups arrufaven el nas. Va ser després del ple de renúncia de l'alcalde Junyent, en què es va veure que es podia fer un ple més que digne a la sala plens, quan es feu públic allò que s'havia insinuat en privat. Si afegim que el president d'ERC a Manresa es va dedicar a enviar invitacions a tort i a dret, ja quedaren clars els motius del canvi. Es pretenia relligar la història posant-t'hi com a eix central el partit. Personalment he estat el màxim dirigent del PSC en cinc debats d'investidura en què el candidat proposat per la majoria era socialista. Mai, per respecte institucional, m'hagués passat pel cap de convidar a ningú. Aquest fet quedava reservat al candidat que, donat l'aforament de l'Ajuntament, es limitava a la família i poc més. Puc entendre, no compartir, l'anhel d'ERC, però a algú se li n'ha anat la mà. Una investidura és un acte, institucional, molt rellevant per a la ciutat i ningú se'l pot fer seu, com a màxim l'investit. L'acte es va dur a terme al teatre però sense els quatre regidors socialistes i amb el retret explícit de la resta de grups.

L'important del cas, el discurs d'acceptació de l'alcaldia de Marc Aloy i Guàrdia. El discurs va ser brillant, diria que el millor que s'ha fet a la ciutat en l'etapa democràtica. Tant pel que duia escrit com per la manera com el va llegir. Va ser un discurs molt ben travat on es notaven les nombroses hores que s'hi havien dedicat. L'ocasió s'ho valia. Va ser el discurs d'un polític que es coneix la ciutat, tant la urbana com la periurbana, que hi posa passió i té una extremada sensibilitat. Sens dubte, bones llavors per poder dirigir una ciutat. El discurs en si mateix va començar agraint tant als professionals com als voluntaris que s'han deixat la pell en la crisi que acabem de viure. Va fer un repàs i es va proclamar hereu dels alcaldes democràtics tant del període republicà com de l'actual. Especialment vibrant la reproducció de part del discurs de l'alcalde Marcet. Va mostrar el seu agraïment, com no podia ser d'altra manera, als companys de viatge, tant els del seu partit com els seus socis, i va passar a descriure els reptes que s'ha posat. Per últim, també va tenir unes paraules, emocionades, per a la seva família, especialment per al seu pare, que ens va deixar fa pocs mesos, del qual llegí una missiva que li va enviar poc després de les eleccions. Entre els reptes que es va posar a si mateix destaca voler ser l'alcalde del diàleg. Concepte aquest, molt de moda entre els polítics actuals, però que després s'ha de demostrar, i no sembla que ho facin. S'esmercen més esforços a voler demostrar que són els altres els que no volen dialogar, que en el diàleg en si mateix. Ja ho veurem, el Marc es va proposar ser dialogant Ajuntament endins, amb la ciutat i amb els pobles i viles que ens envolten. Va reclamar per a la ciutat la capitalitat de la Catalunya Central. Com ha quedat dit, un molt bon discurs al qual sobraven unes quants frases, que es podrien comptar amb els dits de la mà, perquè fos un discurs inclusiu, un discurs per a tota la ciutat.

Els discursos, discursos són, caldrà veure en fets si aquestes poques frases, són l'eix central de la seva acció de govern i continua com el govern Junyent, excloent una quarta part de la ciutat. O be és capaç d'entendre la ciutat en tota la seva diversitat real, no només racial, cultural, religiosa, de sexe, sinó també de sentiment de pertinença política. Alguns tenim moltes esperances que serà capaç de governar pel conjunt de manresanes i manresans pensin com pensin, tot i que fets com el del Kursaal ens fan estar alerta. El temps ens dirà si les esperances són fundades, o no. Molt aviat sabrem si l'esperit de valors republicans de qui es va proclamar hereu era sincer, o un recurs retòric.