En les propostes de retirar estàtues de personatges il·lustrificats hi ha una barreja força indigerible d'oportunisme polític i d'estultícia cultural, però tampoc els que s'hi oposen al·legant que la història és història i no pot ser es-borrada demostren gaire lucidesa. La història és història, sí, però la història que tenim en un pedestal l'hi han posat en moments concrets unes elits concretes que, generalment, no manaven per la força de la raó sinó per la baioneta dels soldats. O sigui, que la que tenim en pedestals només és una part petita de la història, i sovint està sobrevalorada. Si la posem arran de terra no passarà res. Personalment, no ho aconsellaria, perquè si comencem a retirar figures eqüestres també hauríem de substituir milers de noms de carrers, cosa que formaria un embolic fenomenal al qual la ciutadania no es voldrà enfrontar ni que la subornin amb Netflix gratis. Però sí: que no sigui aconsellable no vol dir que no sigui perfectament plausible. Cada generació té dret a triar qui són els seus herois, i de la mateixa manera que ja no tenim en pedestals els déus romans (prou bonic seria), avui podem decidir que Colom ja no mereix presidir el perfil de Barcelona. I tant. El problema és que, si les generacions actuals han de triar quina de les personalitats del seu univers tuiterflàutic i papanatagramer ha de substituir Colom, jo potser preferiré que l'hi deixin.
