Pensem que ho podem dominar tot, que ho sabem tot, que tot és a les nostres mans, que res no ens pot sorprendre i així hem anat construint un regne cada vegada més inhumà. I l'evangeli ens diu que són els humils i els senzills els que realment poden descobrir el Regne de Déu i que no s'ha revelat als savis i entesos. I és que quan anem de savis i entesos volem construir un món a la mida de les nostres ambicions i els nostres egoismes. Res més lluny del Regne de Déu que ens va enunciar Jesús.

Però vet aquí que hem viscut una situació totalment inesperada que ens ha portat a replantejar-nos moltes coses. De fet, són les situacions que ens fan trontollar les que ens obren els ulls i ens permeten veure la realitat des d'una altra òptica. Des de l'òptica del sofriment hem descobert com moltes persones estan disposades a donar-ho tot per aquells que més els necessiten. La pandèmia ens ha donat l'oportunitat de posar l'atenció en la debilitat humana, sintonitzar amb els problemes, amb els sofriments, de qui es veu sol en un llit d'hospital, de qui veu com aquella persona que estima deixa de ser al seu costat i ni tan sols se'n pot acomiadar de la manera que desitjaria, de qui no pot rebre els ingressos necessaris per mantenir-se i mantenir la seva família.

Ara diuen que sembla que ja es veu la llum al final del túnel i podrem anar recuperant la forma de viure que ens era pròpia fa pocs mesos. Parlen de «nova normalitat» per dir que tot ha de tornar a ser com era. Ara la pregunta és, quina és la meva normalitat, quina és la normalitat dels que fa pocs mesos es morien de gana a molts indrets del nostre planeta? Quina és la normalitat dels refugiats que morien a les nostres costes i els barràvem el pas a poder viure com nosaltres? Quina és la normalitat del interessos de les grans multinacionals?

Jesús diu: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

Quina serà la càrrega que imposarem a la major part de les persones que malviuen al nostre món? Com a cristians hauríem de comprometre'ns en la construcció del regne i per tant hauríem d'intentar que la càrrega fos més lleugera per a tothom, però sobretot per a aquells que la tenen més pesada.