07 de juliol de 2020
07.07.2020
Regió7

La mentida, referent d'alguns polítics

06.07.2020 | 22:36
La mentida, referent d'alguns polítics

La diputada alemanya Zaklin Nastic ha preguntat a Pedro Sánchez sobre si el terrorisme d'estat practicat pel senyor X (Felipe González) és propi d'una democràcia. Hem de recordar que la Transició espanyola no només va impedir fer net amb el feixisme, sinó que va justificar la corrupta monarquia imposada pel dictador. Segons el politòleg Ramon Cotarelo, establert a Girona, «Espanya està governada per un franquisme actualitzat dels beneficiats de la dictadura», i «és l'únic país del món on el feixisme va guanyar la guerra». I és que durant la dictadura els polítics van ser els reis de la mentida, però sembla que aquest vici es deu heretar o s'ha convertit en un altre «virus», innat en bona part dels dirigents espanyols. Així, poder econòmic, alta judicatura, responsables de la policia i la Guàrdia Civil acostumen a mentir, quan els interessa, per mantenir l'statu quo, ben recolzats per una bona majoria de l'actual classe política. I l'engany heretat de la dictadura i la impunitat del cap d'Estat s'han convertit en una forma habitual de governar. Segons algunes enquestes, no tan polititzades ni interessades com les del CIS, la població voldria saber quants morts hi ha hagut realment a l'Estat espanyol pel coronavirus. Doncs ens entretenen dient-nos que EUA, Brasil o Rússia n'han tingut més. El que ens interessa és saber què ha passat aquí. Quants morts? El percentatge de morts és superior al de qualsevol altre país del món, o no? Que algú hagi robat uns quilos de peres o de taronges en un camp, a qui interessa? Per sort, la revista El Caso ja està tancada, però sembla que n'hi ha que volen reobrir-la. Tota aquesta pèssima gestió de la informació pública és el que dona munició real a l'extrema dreta.

També cal parlar del tema de les residències, on el que ha passat realment és possible que no ho sapiguem mai. No saben comptar? És clar que sí. El problema que no surtin els números és que els seus responsables estant comptant per amagar-los. Un article del Financial Times afirmava recentment que «fa una setmana que el govern espanyol està mentint amb els morts, amb l'argúcia que si no tenen les dades en tres dies ja no les reconeixen». És a dir, està mentint respecte del que havia fet fins aleshores, que ja era mentir. A alguns malalts no els van fer les analítiques, perquè inicialment no tenien mitjans per fer-les, d'altres s'han mort a casa o a les residències, sense saber oficialment de què. L'hospital madrileny Santiago Ramón y Cajal és l'únic on s'han fet autòpsies als morts. Un metge basc afirmava que quedaríem al·lucinats de la complicació que tenien als pulmons alguns dels pacients que s'han mort de coronavirus, en estar afectats de fibrosi quística, de manera que no es podien salvar ni amb respiradors ni amb res, la realitat és –i no sé per què no es reconeix„que estaven condemnats a morir. Per què no s'ha fet aquesta investigació arreu?

A Catalunya no és gaire diferent, sobretot pel que fa a l'ensenyament. Alguns directors d'instituts del Bages han reconegut haver rebut queixes dels pares per manca d'informació, però no en tenen la culpa perquè no els han informat correctament. No és gens agradable escoltar el conseller d'Educació de la Generalitat, un dia abans, dient «demà obrirem», i al cap de dos dies feia reunir els directors de zona i els comunicava que no. Que els alumnes demanin cita prèvia, i als professors els fan la recomanació de no fer classes presencials, en tot cas que siguin telemàtiques. En què quedem? I no cal parlar de la situació dels directors de preescolar, perjudicats enormement. En alguns col·legis del Bages s'ha obert només pels nens que tenien dubtes sobre el seu futur, i que no els podien explicar mitjançant una conferència telemàtica, però en un d'aquests col·legis només ha interessat a una família, d'un total de 400. Per a una veritable democràcia el pitjor virus és el de la mentida dels governants, en ser responsables del present i del futur. Històricament, la situació recorda el pas previ a les dictadures dels anys 10, 20 i 30 del segle passat a la Unió Soviètica, Itàlia i Alemanya. El més penós és que encara hi hagi gent avui esperant que algun Duce, Führer o Caudillo els guiï com anyells.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.