Joan Carles de Borbó i Borbó, rei d'Espanya entre 1975 i 2014, va transferir 65 milions d'euros a la seva amiga Corinna Larsen «per gratitud», segons ha manifestat la receptora. La gratitud és un «sentiment afectuós envers qui ens ha fet un bé, un servei, un favor». Convé preguntar-se per la naturalesa del bé, el servei o el favor que va motivar la mostra d'afecte.

Ha de ser un favor molt especial per merèixer una recompensa d'aquesta magnitud. Això, o que en l'Olimp de les nissagues nobiliàries els diners tenen un valor diferent que en el nostre, el dels simples mortals assalariats, autònoms o pensionistes.

En el nostre món, 65 milions d'euros són la possibilitat de viure sense treballar la resta de la nostra vida, i deixar una sucosa herència. Però en el seu món, on cada nit d'hotel cosa el sou mensual d'un pencaire, les proporcions són unes altres. Començant pel detall que ells ja hi viuen, sense treballar.

-I vostè què fa?

-Jo no faig, jo soc.

Ben mirat, aquesta resposta tant la pot donar un pensionista com Elisabet II.

Una investigació judicial en marxa apunta a la sospita d'unes comissions dubtoses pagades pel rei de l'Aràbia Saudita al d'Espanya, i que aquest hauria amagat al compte de la seva amiga especial per despistar Hisenda. Que un rei s'amagui d'Hisenda no deixa de tenir alguna cosa de reconfortant. Els personatges de la mitologia rosa pateixen els mateixos mals que els mortals, però amb tres o quatre zeros afegits. I també els investiga la fiscalia, ni que sigui la de Suïssa i la d'aquí vagi a remolc, arrossegant els peus.

Però l'explicació fiscal és avorrida. És més interessant fabular a partir de l'excusa que es tracta d'un regal, d'una mostra de gratitud, i provar d'imaginar què és el què s'està agraint.

Els regals sovint porten dedicatòria. Què deia aquesta? «Per tants anys que hem compartit»? «Per ser l'alegria de la meva maduresa»? «Per les nits africanes»?

Potser «No t'envio joies perquè la reina les vigila»?

O, simplement, «Segons factura»?