Avui no escric sobre cap tema polític. Escric sobre la fragilitat de la vida i la vocació de servei, sobre l'estima a un poble i a la seva comunitat. Ens despertàvem amb la notícia que en Vicenç Llorens ens havia deixat, ens despertàvem colpits.
La vida política es pot viure de diferents maneres, la seva era amb intensitat i vocació. Ja vinculat a l'Associació de Veïns de Pineda de Bages va demostrar el seu sentit de comunitat, fent de regidor i ara actualment de cap de llista i conseller comarcal ho va completar. En Vicenç tenia un gran sentit del deure, del deure públic, sabia que ell podia aportar coneixement, experiència i, sobretot, implicació. Una persona de diàleg, que apostava pel consens i que conseqüentment es feia apreciar i estimar. Quan vivim situacions com aquestes és quan més ens n'adonem i fem les reflexions de la vida: que és fràgil i que cal apreciar-la fins a l'últim alè. Sempre hauria de ser així.
La tenacitat i perseverança eren uns elements clau en el Vicenç. Una persona lluitadora amb una gran dosi d'optimisme i serenor. Això va fer que, tot i la malaltia, ell s'hi sobreposés i continués amb la seva vida i les seves responsabilitats públiques. Volia el millor per al seu poble, Sant Fruitós de Bages, per a la seva comarca i per a la seva gent. I amb aquesta lliçó de vida que ens ha donat a tots i totes, esprement-la fins al darrer segon, ens ha deixat sense acabar-nos-ho de creure del tot.
I avui hem quedat buits i plens de pena, una mica més orfes. I ens costarà refer-nos i recordar-lo sense dolor. L'empremta que ha deixat en Vicenç és gegant, però també el que hem après amb ell, sobretot, amb fets. Hem après que cal continuar sempre endavant, que la vida és plena i cobra sentit quan dediques les energies en allò que vols i allò en què creus. Quina sort els que ens hem creuat amb el teu pas, Vicenç, i quin orgull haver pogut compartir aquest trajecte. La família del Partit Demòcrata i de Junts et trobarem a faltar.
