Les conseqüències de tot tipus que es derivaran d'aquesta epidèmia són imprevisibles. La crisi provocada per la covid-19 incrementarà els nivells de pobresa i d'exclusió social. I com sempre passa, els col·lectius més vulnerables són els que es veuran més afectats.
Amb el respecte degut envers tothom, cal reconèixer que el col·lectiu de les persones grans és el més perjudicat per la seva vulnerabilitat. El deteriorament de la salut a causa de l'edat és determinant.
Aquesta crisi, a més d'alliçonar-nos, també està desemmascarant moltes febleses. És el resultat de les retallades pressupostàries que s'arrosseguen des de l'any 2008. Un llast que sobretot s'ha manifestat en l'àmbit de la sanitat.
Segons les estadístiques del ministeri de Sanitat espanyol la pandèmia ha causat la mort de 20.000 persones de més de 60 anys. El 95% del total, segons xifres oficials. Tot i que les dades varien constantment, en data 22 de juny el nombre de víctimes mortals a les residències de gent gran per la covid-19 -o símptomes similars- era de 19.553. Davant aquest panorama, la Fiscalia General de l'Estat ha obert 194 diligències civils i 224 investigacions relacionades amb la gestió de la crisi del coronavirus a les residències. A Catalunya les persones grans que han mort en residències a causa del coronavirus són 4.091. El 72% del total. Segons el departament de Salut hi ha 14.921 persones diagnosticades de coronavirus als geriàtrics catalans.
A Espanya hi ha 5.457 residències geriàtriques, que acullen unes 375.000 persones. El 75% són privades i la resta públiques. A Catalunya n'hi ha 1.073 entre privades i públiques, que acullen 64.093 persones. Segons dades de l'IMSERSO, entre els anys 2010 i 2019 la població més gran de 65 anys va incrementar-se en un milió de persones, mentre que les places residencials van augmentar en 12.263 ; un dèficit de 70.000 places, segons els estàndards recomanats per l'OMS (Organització Mundial de la Salut).
Sense pretendre ser alarmista sinó realista, el panorama en general és força preocupant i el de les pensions no és gaire afalagador. Els estralls provocats per l'epidèmia ocasionaran un desequilibri encara més gran a la Seguretat Social. Aquesta crisi ha provocat -fins ara- que a Espanya 3,8 milions de treballadors/es s'hagin vist afectats per un ERTO, dotzenes de milers han passat directament a l'atur i uns quants milers més d'autònoms s'han vist obligats a cessar la seva activitat. Vist tot plegat, l'operació aritmètica és molt senzilla: si a l'augment d'atur laboral hi sumem la disminució de cotitzacions i hi afegim l'increment de jubilacions anticipades, dona com a resultat una davallada d'ingressos i menys recursos per poder afrontar la despesa.
El mes d'abril passat el Consell de Ministres va aprovar la concessió d'un préstec de l'Estat a la Tresoreria General de la Seguretat Social per un import de 13.830 milions d'euros per finançar les pensions. De moment, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha garantit que el govern no retallarà les prestacions. Caldrà estar a l'aguait perquè Brussel·les no torni a ser l'excusa per aplicar retallades.
L'informe d'Oxfam Intermón fet públic el 23 de juny passat alerta d'un augment considerable de les persones en situació de pobresa. En el conjunt d'Espanya es preveu que l'increment serà superior a 700.000 persones, fins a arribar als 10,8 milions. Un contrast inquietant: la revista Forbes, especialitzada en el món de les finances, ha publicat que la fortuna dels 23 espanyols més rics s'ha incrementat el 16% des que va iniciar-se l'estat d'alarma.
Ara, més que mai, els pensionistes i jubilats/des hem de continuar amb les mobilitzacions i reivindicacions per defensar els nostres legítims drets.
