Des del 17 de juny, Àdria Mazcuñán (ERC), després d'un pacte amb Junts per Sant Fruitós i el PSC, ha passat a ser la nova alcaldessa de Sant Fruitós de Bages, després d'una moció de censura contra l'alcalde Joan Carles Batanés Subirana (del 11-6-2011 al 17-6-2020), arquitecte tècnic o aparellador que compta amb la plataforma Stop Moció 2020, amb més de 2.000 signatures de suport. A Batanés se li reconeix una bona gestió, però alguns sectors l'han acusat de «dèspota». En el discurs de comiat va fer un repàs de la seva tasca de govern, com desencallar les obres a la biblioteca; dominador de les interioritats del POUM, coneixia la valoració dels terrenys i va saber acontentar determinats veïns del poble per millorar carrers i placetes. També sabia utilitzar els calés i era una persona hiperactiva. Però la situació al poble era de confrontació. Alguns analistes han explicat que la crisi actual és resultat del trencament de Convergència després de l'embòlia d'Ignasi Sala Guitart (del 30-6-1987 al 4-7-1999), que ja no es va poder tornar a presentar a l'alcaldia. Després d'un brevíssim mandat de Bartomeu Ayala Márquez (del 4-7-1999 al 4-10-2000), de les friccions entre Robert Ara (ERC, aleshores) i el socialista Ayala, que es va negar a donar-li l'alcaldia després d'haver-la pactat, i superats els fregaments dins Convergència i Unió, amb renovades noves ambicions, la coalició va pactar amb els socialistes per poder assolir l'alcaldia, a càrrec de Josep Rafart Cortés (del 4-10-2000 al 11-6-2011), provinent del món de l'ensenyament -treballava de psicopedagog a l'IES Lluís de Peguera. El partit va patir una important escissió quan el sector Batanés va abandonar la línia convergent que seguia Rafart, alguns dels quals havien explicat que es mantenien fidels a Ignasi Sala, que encara hi tenia un pes específic important. Batanés i els seus seguidors van crear una agrupació electoral, Gent fent Poble, que es va imposar des del 2011 (amb el suport de PSC i Imagina't), tot i que des del maig del 2019 governava amb una minoria de 6 regidors. Fidel Grandia Borràs, geòleg i ambientalista, exmarit de l'Àdria, va ser un dels crítics amb Batanés per qüestions del POUM, ja que l'exalcalde volia convertir els boscos de Sant Fruitós en polígons industrials i els ecologistes coordinats amb Meandre li van muntar una revolta. Darrerament també l'Ajuntament de Manresa discrepava de la política de Batanés.
El poble és l'enveja del Bages perquè recapta molts impostos de les grans indústries. Una de les discussions amb els veïns de Navarcles, amb un terme municipal petit, ha estat un repartiment més equitatiu de la recaptació, i una de les baralles històriques va ser l'institut que s'havia de situar a la zona que limita Navarcles i Sant Fruitós. Inicialment hi havia més nens a Navarcles i l'Ajuntament va habilitar uns solars amb cargoleres provisionals des del 1994. El 1995 es va aprovar el mapa escolar de Catalunya i el departament d'Ensenyament de la Generalitat debatia un programa ambiciós d'obres que implicava una inversió de 115 noves escoles i la rehabilitació de 400 centres. Va ser un dels negocis de Jordi Pujol, en permetre bones comissions. Arran del mapa escolar es van barallar Convergència i Unió Democràtica de Catalunya, ja que Duran Lleida perseguia la conselleria d'Ensenyament, que va obtenir el 1996, on anava a parar una gran quantitat de diners per fer els nous instituts. Pujol, al capdavant de Convergència, va recrear l'empresa Adigsa (existia des del 1984), per controlar directament les obres públiques de la Generalitat. Duran Lleida, enfadat, va situar Josep Xavier Hernández conseller d'Ensenyament. L'alcalde Ignasi Sala havia negociat amb el conseller Josep Laporte l'aportació del 10% del cost total de l'institut i li havia ofert gratuïtament els terrenys de la torre Sanmartí. Amb el nou mapa, s'anuncia el Pla d'Obres i Serveis i la creació de l'institut de Sant Fruitós: Gerbert d'Aurillac, que enguany compleix 25 anys d'existència. Llorenç Ferrer, aleshores tinent d'alcalde de Navarcles, va aconseguir del conseller Hernández el compromís de construcció d'un institut d'ESO, amb la remodelació de l'escola Santa Maria, una parroquial privada que va plegar plena de deutes, que es va cobrar el departament d'Ensenyament, amb l'edifici on actualment hi ha l'institut de Navarcles.
