La pandèmia pel virus de la covid-19 ha deixat una important factura en l'elevadíssim nombre de morts i infectats, en la importantíssima despesa sanitària extraordinària que ha calgut per fer-hi front i en les nombroses conseqüències econòmiques que ha tingut (i té encara). Aquestes últimes tenen un doble efecte nefast sobre la societat. Directament ha disparat les necessitats d'atenció social. Fan feredat les cues que hi ha els dies que la Plataforma d'Aliments de Manresa, per posar un exemple, reparteix els lots d'aliments per als que no podem tenir un plat calent sempre que volen. El servei s'ha increment moltíssim i encara sort que a la Catalunya Central no s'acaben les mostres de solidaritat. Però hi ha un factor sobre l'empresa, que de retruc tornarà a incidir negativament en el col·lectiu dels que pitjor estan, que farà que molts projectes industrials i comercials, o bé passin molts dificultats per pujar al tren de la represa o bé s'aturin provisionalment o definitivament. Aquest és un dels motius principals pels quals alguns consellers o ministres indiquen que no podem emmalaltir. Salut mèdica i econòmica.
