Ser agraït no és una virtut de la qual puguem fer bandera la majoria de manresanes i manresans, l'afirmació pot coure però és ben certa, no acostumem a fer equip amb aquelles iniciatives agosarades que més enllà del propi negoci, absolutament legítimes i lloables, tenen l'objectiu de potenciar la ciutat. No són bons temps per a la cultura, ni gaire millors per a la restauració; no obstant les dificultats que ens estan fent veure les orelles, hi ha qui encara exhibeix aquell envejable esperit optimista que aposta per convertir la fatalitat en oportunitat.
Aquests darrers dies en tenim dos bons exemples en el millor lloc que es podien concentrar per revifar una situació urbanística, social i cultural complicada, el Centre Històric. El Damià del Vermell, que a més dels seus establiments de restauració porta temps d'implicació personal restaurant i dinamitzant el panorama musical, amb la promoció i organització d'esdeveniments com el Festival de Jazz, s'ha fet càrrec del bar dels Carlins per reobrir-lo com a espai de gastronomia i cultura que presentarà una atractiva oferta d'espectacles, amb la complicitat de Cultura del Bé Comú per a l'impuls de nous projectes culturals.
L'altre és la recuperació de l'emblemàtic edifici de l'Ateneu Obrer Manresà, per mitjà del Jacint i la Xaro, dos santpedorencs que després de regentar durant nou anys el Cau Faluga a Manlleu, establiment recomanat per la guia Michelin, han vingut a Manresa per obrir El Cau de l'Ateneu; un espai mític tancat des del 2010, que va viure els moments de més esplendor durant la República amb una intensa activitat escènica com a escola dels grans noms del teatre manresà del segle XX, propostes educatives o tasques benèfiques, i que va continuar, després de superar el sotrac de la guerra civil, com a espai de restauració, concerts i exposicions fins a tancar portes l'any 2010. Personalment recordo l'organització d'actes en els primers anys del Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa, per on van passar personatges de la talla de Luis G. Berlanga, Bigas Luna, Carlos Saura, Pilar López de Ayala i Santiago Segura, per compartir els sopars de maridatge entre música i cinema o explicar-nos vivències personals i professionals.
Tornar a posar en solfa dos escenaris com aquests no és pas poca cosa, ni més ni menys que una nova oportunitat per ocupar el protagonisme cultural i social d'una capitalitat que tantes vegades enyorem, però tan poques hi batallem.
Siguem agraïts, donem les gràcies a persones com el Damià, la Xaro i el Jacint, per creure en Manresa i aquell sector que més ho necessita, el Centre Històric. La millor manera de fer-ho, no ho dubteu, és acompanyant-los amb la nostra presència; ens farà molt bon profit, a tots nosaltres i a la ciutat, en uns moments en què ens necessitem més que mai.
