Governar és decidir, prioritzar. Mai hi ha diners per a tot, de manera que sempre s'ha de triar, entre el que es considera bàsic i el que és prescindible, o en tot cas, no essencial. Ho dic en uns moments en què tots els governs, municipals, autonòmics i central, han hagut de «tirar la casa per la finestra» per poder fer front a la pitjor crisi del segle.
Però, arriba l'hora de la veritat. La de fer front a les conseqüències econòmiques d'aquesta immensa despesa pública, i la destrossa de l'economia domèstica, industrial i de serveis. El futur immediat serà dur, molt dur, i s'estendrà al llarg d'uns quants anys.
Si això és així , encara és més evident i urgent procedir a canvis dràstics, en totes les administracions, especialment en aquelles menys eficients, com la Generalitat de Catalunya. En anteriors escrits ja m'he referit al tema, mostrant despeses absolutament insòlites, i explicant per què ha assolit un deute descomunal que arriba als 80.000 milions d'euros.
Amb aquest panorama, hi ha el perill de voler retallar en temes financerament rellevants, però del tot essencials. Em refereixo a la sanitat pública. Per a mi, i estic segur que per a la majoria de lectors, les prioritats d'un govern han de començar per la salut, continuar pels serveis socials, l'educació, treball i habitatge. Unes prioritats molt properes unes de les altres, però mantenint aquest ordre.
Fa pocs dies, s'ha anunciat la contractació de 5.000 mestres, de cara al proper curs, causa de les mesures anticovid-19. La inversió total en el sector educatiu seria de 370 milions, 234 dels quals destinats a la contractació de nous professionals. Em sembla bé. Alguns diuen que serà suficient, d'altres ho posen en qüestió. No soc expert en la matèria, de manera que espero esdeveniments, abans de pronunciar-me.
Però el que em preocupa, ara i aquí, és l'oblit de mesures concretes, detallades i immediates, relacionades amb la Salut, la Sanitat. M'explico. De moment el que és preocupant, molt preocupant, és la voluntat de continuar mantenint el servei mèdic en situació d'emergència. És a dir, mantenir tancats CAPs (centres d'assistència primària), dispensaris i consultoris mèdics de pobles petits i mitjans, i recomanar a tots els usuaris anar als ambulatoris de les capitals, prèvia petició de visita. També derivar les analítiques cap als ambulatoris, deixant-les de fer als propis municipis. Inacceptable, tot plegat. I més que inacceptable, indignant!
Ja tornem als temps de ciutadans de primera i de segona. Tot el món rural està cansat de ser menystingut i deixat de banda, com si fos malbaratador de recursos i se li pugui aplicar mesures contundents, en retallades, des d'un despatx de ciutat. La Salut, la Sanitat, és i ha de ser prioritària, i no es poden acceptar mesures de confinament indefinit. La Generalitat té diner per al que vol i quan vol, no vulgui ara estalviar, quan malbarata per altres bandes.
Governar és prioritzar, si no té diners per mantenir i incrementar serveis mèdics, que retalli d'altres indrets. Té a TV3 un bon lloc on fer retallades contundents. Allà hi ha 2.356 treballadors. Pot perfectament reduir en mil els llocs de treball i destinar els diners a crear mil noves places de professionals sanitaris. També té partides disponibles si estalvia en Exteriors, o en un centenar d'organismes, consorcis i entitats ben poc indispensables per al funcionament del país. No es pot consentir tenir centenars de centres mèdics tancats, i enviar la gent a fer quilòmetres per una visita o una simple analítica. Si en Educació es mobilitzen 370 milions, una xifra semblant s'ha de mobilitzar per a Salut/Sanitat. Si no és així, que no diguin que tenim un govern progressista o preocupat pel benestar dels catalans i catalanes.
