Això de les persones amb sang blava sempre havia pensat que era una trola. Que es deia per distingir personatges estrafolaris de les persones normals, les que tenim la sang vermella, amb glòbuls vermells i blancs, plaquetes i trombòcits, i el plasma, la part líquida de la sang amb l'albúmina, els factors de la coagulació i les immunoglobulines. Els records que tinc de quan era donant de sang sempre em mostren unes bosses plenes de líquid vermell, mai n'havia vist cap amb contingut de color blau. I els companys d'extracció solidària eren persones normals, insisteixo. Però com que es veu que sí, que diu que n'hi ha que són de sang blava, estic neguitejat per saber, entre altres coses, què hi deu haver en les bosses que s'omplen quan van a fer donació, o si és que no fan donacions. I si necessiten una transfusió, què els posen?

En fi, perdoneu la disquisició, però és que necessitava emmarcar la intenció de parlar de la gent amb sang blava que fa dies que són notícia. Sobretot perquè, com les bruixes, d'haver-n'hi, n'hi ha, de gent d'aquesta. Els reis i els hereus que es passen la corona, els atributs i el que hi penja per la gràcia de Déu, ho són tots. N'hi ha que ho porten amb una certa dignitat, tot i la parafernàlia que els acompanya quan apareixen en públic. Per exemple, la incombustible Elisa-bet II del Regne Unit, o el rei Felip (el dels belgues), que ha demanat perdó per les atrocitats comeses pel seu país al Congo quan regnava Leopold II.

També n'hi ha que s'esforcen a aparentar que són trempats però que només destaquen per la qualitat i quantitat d'ereccions (amb perdó). O d'evasions fiscals. O d'aprofitament del càrrec per enriquir-se il·lícitament. O d'actuar irresponsablement (davant la llei no són responsables dels seus actes). O de prendre partit i no ser àrbitre en els conflictes. O de fer l'orni quan l'escàndol de les seves actuacions els deixa en evidència. Compten amb la complicitat de la cort que els afalaga servilment i els manté en la trona. Gaudeixen de la impunitat que els atorguen els mesells que els haurien de denunciar (grans grups de comunicació), empaitar (fiscals i policies judicials), sentenciar (cúpula del poder judicial) i corregir (poders legislatiu i executiu).

Al regne d'Espanya, l'opinió pública resta escandalitzada amb el degoteig d'informacions que deixen com un rap brut els Borbons de sang blava. Al president del Govern el «pertorben i inquieten» les coses que es van sabent, però es declara tranquil perquè la casa reial «ha posat distància» amb el trempat major del regne, els mitjans de comunicació «no fan l'orni», i «la justícia està actuant». Sortosament no ha comentat els rumors d'un possible exili reial («que no tindria res a veure amb el del pròfug Puigdemont», segons una coneguda periodista especialitzada en sang blava), absolutament impensable «perquè enlloc tindrà millor tracte dels jutges que a Espanya», segons un entès que no ha estat identificat.

Mentrestant, a banda tanta fotesa reial, de l'únic que estan convençuts els espanyols és que la covid s'escampa des de Catalunya.