En un calaix, sota els mitjons

Va aprofitar l'estona abans de dinar per endreçar els calaixos. Va començar pel de dalt, el dels mitjons, que com que estava molt amunt, feia anys que no tocava. Va decidir plegar-los amb un nou sistema per gua-nyar espai i evitar que acabessin desaparellats consistent a cargolar-los i introduir el manyoc de roba resultant per una de les puntes obertes, de manera que quedés una boleta. Va abocar el contingut damunt del llit. Al capdamunt del garbuix de mitjons hi va veure un tros de roba estampada molt envellida amb dues gomes a banda i banda i sengles cintes. La va agafar i la va mirar del dret i del revés. Evidentment, no era cap mitjó. Tampoc no tenia l'aspecte de diadema. Va estirar les gomes de color negre i la roba de les cintes. Potser era un antifaç per dormir, però no entenia la funció dels elàstics. Va cridar la seva àvia, que era al menjador llegint el diari. Al cap d'una mica va sentir com s'acostava pel passadís arrossegant els peus.