Dues de les qüestions que ens preocupen més a les persones grans, són la malaltia i la soledat. La pandèmia de la covid-19 ha portat més malaltia i en no pocs casos mort. Una part significativa de les persones grans l'ha viscut i la viu amb una certa situació de soledat.

El sistema sanitari va estar algunes setmanes col·lapsat com a conseqüència de la pandèmia. Però també van contribuir al col·lapse les retallades de personal i recursos dels anys anteriors i una gran falta de previsió.

Durant aquests mesos els centres d'atenció primària van deixar pràcticament de fer les visites, seguiments de malalties, proves i revisions ordinàries i es van dedicar i centralitzar en l'atenció de les urgències. A l'àmbit hospitalari, Althaia també va deixar una gran part de la seva activitat per centrar-se en el tractament de la covid-19, de manera que a les ja llargues llistes d'espera que hi havia per a les visites d'especialistes, proves diagnòstiques, tractaments i intervencions quirúrgiques, ara s'hi sumen tres mesos més de la tasca habitual.

Les llargues llistes d'espera no són una cosa banal. Haver d'esperar molt temps per ser atès, comporta en la majoria dels casos agreujaments i complicacions de la malaltia i patiment físic i psicològic per a les persones malaltes. És cert que s'han fet seguiments telefònics, però moltes de les vegades aquests seguiments no han resolt tal com corresponia l'atenció de la persones malaltes. L'atenció sanitària requereix de proximitat, de tracte humà i ha de ser el màxim de resolutiva.

El sistema sanitari i els governs de la Generalitat de Catalunya i d'Espanya tenen importants reptes que requereixen respostes decidides, adequades i urgents. Per una banda, estar preparats per abordar els rebrots de la pandèmia, i el que estem veient a Lleida i concretament a l'Hospital Arnau de Vilanova demostra que probablement no ho estem tant. Per l'altra, cal començar a pensar com s'adopten decisions de contractació de professionals i recursos materials suficients per fer una ràpida i important reducció de les llistes d'espera i per millorar la qualitat de l'atenció sanitària. Que no ens trobem que al costat i després de la pandèmia que estem vivint en tinguem una altra de derivada de les malalties que s'han deixat d'atendre.

Abordar els reptes esmentats no és únicament, que ja és molt important, una qüestió sanitària. També és una qüestió de justícia social i de fer efectiu per a tothom el dret a la salut, ja que els que pateixen més les llistes d'espera i els seus efectes són els col·lectius amb menys recursos, la gent treballadora i les classes populars, entre els quals es troben les persones grans.