L'última fase del desconfinament ha consistit en tres subfases: les persones, les terrasses de bars i cafeteries i els matalassos. Desconec el nombre de matalassos que el servei de neteja de l'Ajuntament ha hagut de recollir aquestes darreres setmanes, abandonats vora els contenidors o a les cantonades, però mai no se n'havien vistos tants de plegats i tan sobtadament. És probable que amb el confinament hagi augmentat la dedicació a l'horitzontalitat i, en conseqüència, els llits hagin passat de ser un lloc de pas a un espai de llarga estada, bé sigui perquè alguns han convertit el llit en l'oficina des d'on teletreballar, mentre d'altres han intensificat les becaines o s'han lliurat de ple al goig de fer-lo tremolar. La febre rauxàtica de renovar matalassos no pot venir sinó d'aquest adonar-se que per als matalassos també passen els anys i que, com nosaltres, amb el pas del temps s'arruguen, s'estoven i es fan malbé. Tanmateix, fins on em consta, les botigues de matalassos, quan et serveixen un matalàs nou, s'enduen el vell. Llevat, és clar, que el compris per internet i te'l facis portar per una empresa de comerç electrònic. Hi ha qui diu que no hi ha res de més còmode, fàcil i econòmic. Fas la comanda en qualsevol hora del dia o de la nit, sigui diumenge o sigui de matinada, i al cap d'un parell o tres de dies ja dorms en un matalàs nou. Si mireu per internet, fins i tot hi trobareu matalassos que canvien de color per detectar si el nen o la nena que hi dormen tenen febre. Després de les bicicletes estàtiques, un dels articles més sol·licitats per internet durant la pandèmia, ja deuen venir els matalassos. Potser no en som prou conscients, però la pandèmia de les compres virtuals pot acabar ofegant molts tallers i comerços de proximitat. És clar que a molta gent els és ben bé igual perquè, com deia aquell eslògan, «a mi plin, yo duermo en pikolín». I els de la brigada de la neteja que passin a recollir la quisca.
