Sens dubte va ser més notícia el lloc que el fet. Quin acudit és aquest de confondre un acte institucional amb un de política de partit. Se'n podran fer les lectures que es vulgui, però l'acte d'investir un nou alcalde al teatre en lloc de l'ajuntament és en el millor dels casos un acudit de mal gust. El respecte es guanya exercint-lo i no es comença bé una alcaldia quan es falta al respecte a la institució, en aquest cas l'Ajuntament, que històricament té una llarga tradició, també com a Consell Municipal i, fins i tot, com a Consell de Cent, malgrat que la guerra civil del segle XV motivà que Ferran el Catòlic el reduís a 30 membres. Només els 4 regidors del PSC-CP, encapçalats pel seu cap de llista, Felipe González (així està escrit al seu DNI), van declinar la invitació de participar en «un acte de propaganda política», i per una vegada, cal donar-los la raó. Una institució es respecta o s'elimina, però no s'hi juga. Marc Aloy és el representant d'un partit institucional i com a tal el principal llogater d'una institució que és molt anterior a ell i que haurà d'aprendre a respectar. Tampoc m'ha agradat part del seu discurs, amb certa demagògia, sobretot amb frases com «vull ser l'alcalde de tots», que a alguns que ja tenim una edat ens recorda Franco amb l'expressió diària «Españoles todos», amb una veueta inqualificable. Són frases buides, pròpies de dictadors i populistes que governaven només per a ells i les seves butxaques, però impròpies d'aquells que diuen buscar el consens, però a la pràctica sembla que també els agrada tirar pel dret. Un alcalde d'una ciutat mitjana com Manresa, actualment ha de governar pels 16 regidors que li donen suport amb les polítiques a què el compromet el seu programa electoral, que per això ha estat escollit. En el pitjor dels casos, ha de saber demostrar la seva vocació i capacitat de gestió, arremangant-se cada dia per solucionar els problemes i assumint l'enorme responsabilitat del càrrec. Seria patètic veure a la pràctica com al nou alcalde només el preocupa la seva pròpia imatge.
Els catalans fa segles que no tenim estat i així ens va. Mentre que els castellans/espanyols tenen sentit d'Estat i la seva identificació amb Espanya és visceral. Quan se senten mínimament qüestionats van tots a l'una i voten el mateix encara que a alguns els faci vergonya. Per això, sovint observem les aberracions que voten conjuntament PSOE, Partido Popular i Vox, quan es tracta de defensar aquest sentit d'Estat. No és un fenomen nou d'ara, sinó que aquesta identificació històricament l'han defensat a mort. Recordem, si no, l'honor de l' hidalgo castellano, capaç de posar-se molles de pa a la barba per fer veure que menjava bé, encara que passés gana, demostrant un sentit institucional per damunt de tot. Mentre ells s'emmirallen en el Quixot, nosaltres estem en l'etapa del senyor Esteve. Tot i així, un dels personatges més controvertits de la història política de Catalunya, Josep Tarradellas, va saber defensar les institucions. Des de la seva expulsió d'ERC per part de l'avi Macià, va aprendre la importància de fer-se respectar, fins i tot fent passar gat per llebre en més d'una ocasió. Així, per exemple, per a alguns historiadors ha passat a la història com el gran artífex de la posada en marxa de les indústries de guerra de la Generalitat, quan en realitat es va aprofitar de la feina feta per un tècnic menorquí. Però, a diferència d'altres polítics i intel·lectuals com Joan Puig i Ferrater, un dels grans vividors amb l'esquena dreta, Josep Tarradellas no només va saber aguantar sinó que va fer respectar la institució de la Generalitat dins i fora del país. Quan una delegació de l'Assemblea de Catalunya va voler anar-lo a veure a l'exili de Saint-Martin-le-Beau, els va fer dir pel secretari que no volia veure ningú. Els va proposar que demanessin dia i hora, per poder visitar el Molt Honorable President de la Generalitat a l'exili. Els va rebre al cap d'uns dies, quan els visitants van entendre el que representava. No va permetre la degradació de la institució i va saber mantenir viva la Generalitat, pel seu elevat sentit d'Estat.
