Apa, som-hi ! anem parint partits, ja no ve d'un. En els darrers anys n'han nascut uns quants. Malgrat les reiterades ensopegades polítiques hi ha qui no n'aprendrà mai, dels errors del passat. En néixer una nova organització política els primers brams dels nounats sempre són semblants -si no iguals- que els proferits en parts anteriors. Balbucegen que són liberals, progressistes, centristes, catalanistes, europeistes, humanistes, transversals, aglutinadors, etc. Dit amb tot el respecte, hi ha partits que són quatre gats, els promotors més uns quants amics i familiars.
Després de 37 anys d'aparent germanor, amb alguna picabaralla, la federació de Convergència i Unió (CiU) va esmicolar-se. Han passat 5 anys d'ençà el trencament i els seus exdirigents continuen barallant-se per trobar cadascú el seu espai. Heus aquí cronològicament i abreujat aquell llegat.
El juliol del 2016 es funda el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), que és considerat l'hereu de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Des de fa setmanes tenen un enrenou considerable perquè alguns dirigents volen dissoldre's per integrar-se a Junts per Catalunya (JxC) i altres s'hi oposen. Dos bàndols enfrontats: els dissolubles i els indissolubles.
El juny del 2017 es funda Units per Avançar, que és considerat l'hereu de l'antiga Unió Democràtica de Catalunya (UDC), aquell partit que es va fundar l'any 1931 i que l'any 2017 va entrar en concurs de creditors amb un deute de 22 milions d'euros. L'insigne Josep Antoni Duran i Lleida -etern candidat a ministre- va abandonar ràpidament el vaixell que feia anys que capitanejava. Ramon Espadaler, exconseller de Medi Ambient i d'Interior de la Generalitat de Catalunya, va ser secretari general d'UDC i ara ostenta el mateix càrrec a Units per Avançar.
El juny del 2017 es funda Lliures amb exmembres de la desapareguda federació de CiU. El president és l'exconvergent Antoni Fernández Teixidó, exconseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat. Per cert, va iniciar la seva carrera política a la Lliga Comunista, després va passar pel Centre Democràtic i Social (CDS) d'Adolfo Suárez i posteriorment va aterrar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
El novembre del 2017 es funda Convergents, una escissió del PDeCAT. S'hi integren antics militants de CDC i UDC. Presideix el nou partit Germà Gordó, exconseller de Justícia de la Generalitat. A les eleccions generals del 2019 van obtenir 2.000 vots i no van poder accedir al Congrés dels Diputats.
L'abril del 2020 es funda el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC). El mes de juny, en el congrés fundacional, Marta Pascal és escollida secretària general. La Marta havia estat coordinadora general del PDeCAT. Les seves discrepàncies amb l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont ja són prou conegudes.
Una dada més per acabar-ho d'embolicar. Sílvia Requena, exdirigent de CDC, on va presidir la sectorial d'Igualtat i Drets Civils, va incorporar-se a Convergents, on va estar un any i escaig, i ara ha aterrat a la Lliga Democràtica. És la nova secretària general en substitució del conegut Ramon Bosch, expresident de Societat Civil Catalana.
Traca final: l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont el 2 de juliol passat va anunciar la creació d'un nou partit que ell mateix liderarà. El PDeCAT ha anunciat que es reserva el dret a utilitzar la marca electoral de JxCat.
Predicció fidedigna: un dia no gaire llunyà hi haurà una altra escissió política i un nou partit es fundarà. De candidats rancuniosos i ambiciosos segur que no en faltaran. I anar-hi anant... així va el país que tothom diu estimar tant.
