Per què volem consellers de Sanitat si tenim jutges de guàrdia?
Per quina raó paguem comitès d'experts i estudis d'epidemiologia si podem recórrer a les interlocutòries que dicten els magistrats?
Com es justifica l'existència d'un ministeri de Sanitat i d'una oficina com la de Fernando Simón si el que compta, el que mana i el que preval són les resolucions de jutjats d'instrucció independents entre ells i capaços de resoldre coses diferents?
Quina necessitat tenim de models matemàtics sobre propagació d'epidèmies si la capacitat de contagi futur d'un municipi la determina un jutge a partir dels contagis del passat? Diu que a Massalcoreig no cal confinar perquè quasi no hi ha casos. Quan n'hi hagi ja es decidirà una altra cosa. O sigui, quan n'hi hagi s'autoritzaran decisions per fer que no n'hi hagi.
La Generalitat ha d'anar demanant permís judicial per a cada actuació, i als jutges de guàrdia els ha caigut un compromís que els excedeix. Ells van estudiar Dret i van presentar-se a unes oposicions on els tribunals no demanaven com es calcula la xifra R de propagació epidèmica. Van memoritzar temaris plens de conceptes jurídics però sense un borrall de virologia. I ara han de decidir la proporcionalitat d'una mesura sanitària, si deu persones són massa o massa poques per frenar l'extensió de les infeccions, o si hem de poder sortir del barri.
S'espera de la justícia que aporti certesa a les nostres vides, que ens doni seguretat sobre la relació entre els actes i les seves conseqüències, però si un alcalde demana al seu tècnic d'Hisenda «quant ens costaria expropiar aquest solar?», el tècnic honest ha de respondre: «depèn del jutge que ens toqui».
L'Antic Testament explica que les dotze tribus d'Israel van ser governades pels anomenats jutges durant una etapa d'inestabilitat entre l'arribada a la terra de Canaan i l'establiment d'una monarquia sota Saül. Però això va passar, si és que va passar, fa més de tres mil anys. El govern dels jutges va precedir la consolidació de l'Estat. Assistim ara al procés contrari?
