En esmentar la paraula neurociència, sovint, establim relacions conceptuals entre les neurones, el sistema nerviós central i l'àmbit de la neurologia; res més lluny de la realitat. La neurociència abraça un ampli ventall de possibilitats de recerca i busca donar una visió holística, conjunta de la conducta humana. Parteix des del funcionament de les neurones fins a la comprensió de la conducta humana i les emocions, afegint-hi les interaccions socials, les xarxes neurals, els components genètics i la influència cultural, entre molts altres factors objecte d'estudi. També la capacitat d'adaptació humana, la complexitat de la interacció entre l'entorn, la cultura, el genoma, i com afecten la conducta humana, són objectiu de la neurociència i de la recerca actual. Només una visió neurocientífica ens pot aportar una mica de llum, més vàlida, i proposar explicacions més àmplies que un estudi individual.
La psicologia cultural, que examina la diversitat de la conducta humana, ha estat, i està, molt condicionada pels conceptes biològics de la selecció natural, la cognició, el pensament... una visió de les neurociències busca estudiar aquesta diversitat.
En el darrers anys, inclús s'han establert models teòrics que ajudin a establir conceptes socials, a vegades oposats, en diferents estats i cultures; models que estudien si les societats són culturalment individualistes versus aquelles societats amb tendència a tenir un sentiment de societat més integradora, més cohesionada; si les societats es projecten, s'orienten, a curt o a llarg termini; si són societats en les quals la distància entre el poble i el poder, l'autoritat (curiós el terme anglès, i més en aquests dies: «power distance»), sigui més propera o més distant; societats que defugen, o eviten, la incertesa, que necessiten recolzar-se en certeses; societats més patriarcals o matriarcals... aquests són alguns conceptes que van més enllà de l'estudi de les neurones i que posen sobre la taula la diversitat de pensaments, sentiments i conductes, per no parlar de cultures, que hi ha sobre la terra.
Tot aquesta, llarga, introducció és per intentar explicar que l'estudi de la conducta, a part d'observar-la, un acte merament científic, busca raons sociopsicològiques i culturals del comportament.
Hi ha societats amb tendència a intentar explicar el món des d'una visió cognitiva integral, estudiant tot l'escenari social, fonamentalment les societats asiàtiques i les anomenades societats occidentals tendeixen a estudiar objectes i no el context, i donen més importància a les normes que a la raó. O la percepció de l'entorn, en funció del nivell socioeconòmic.
No em queda gaire espai, però no voldria acabar sense esmentar que la constància d'actuar, els aspectes enumerats, en generació darrere generació, fan que aquests aspectes passin a formar part del nostre codi genètic. Per als escèptics, només cal que pensin en els estralls que el sentiment de culpa, induït per una gran part de doctrines religioses i fomentat pels poders, ha causat en la psique humana; un sentiment de culpa que només cal acariciar la pell i aflora amb facilitat i produeix patiment.
Badarem, en altres oportunitats, com la serotonina està embolicada en aquests processos, i no només en la depressió o els estats ansiosos.
