Aquesta va ser la idea que va expressar el papa Francesc el 29 de juny passat, en l'al·locució que adreçà als fidels aplegats a la plaça de Sant Pere del Vaticà. El Papa deia que «el més important de la vida, és fer de la vida un regal».
Crec que aquesta va ser l'actitud de set persones que, en pocs dies de diferència, van morir durant el primer mes del confinament per la covid-19. Encara tinc el telèfon o el mail d'alguns d'aquests homes i dones que van fer de la seva vida un regal i que ens van deixar enmig d'unes circumstàncies doloroses i difícils. Una d'aquestes persones va ser el fundador de l'escola Joviat de Manresa, un home valent i d'una gran empenta, que estimava molt Montserrat. Una altra persona va ser un professor (ja jubilat) de l'escola Renaixença de Manresa, que, dissortadament, va perdre la seva esposa el mes de novembre passat. Després hi ha el cas dramàtic de quatre religioses vedrunes, entre elles la superiora de la comunitat de Manresa, que van morir amb pocs dies de diferència. I finalment un mossèn, que va ser vicari del meu poble i que revifà la vida eclesial de la parròquia els anys setanta del segle passat.
Set persones, tres homes i quatre dones, que van fer de la seva vida un regal per als altres. Per això conservo el telèfon i el mail que tenia d'alguns d'ells i em resisteixo a esborrar-los, ja que encara que no són físicament entre nosaltres, el record i l'exemple d'aquests homes i dones és en mi ben viu.
Enmig d'una societat egoista i individualista, el Papa ens convida a fonamentar la nostra vida en l'amor i a donar-nos als altres. Com aquests set homes i dones que van saber estimar de debò, també nosaltres hem de seguir el seu exemple, per tal d'imitar la bondat d'aquestes persones i fer de la nostra vida (com van fer elles) un regal per als altres.
Per això, amb el poeta Martí i Pol, penso que, malgrat que amb aquestes set persones que ens han deixat ja «no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia», les recordarem «en les petites coses» de cada dia. Amb les seves vides ens han ensenyat que «l'única esperança de sobreviure és estimar amb prou força, per convertir tot el que fem en vida i acréixer l'esperança i la bellesa», com van fer aquestes dones i homes que van estimar de debò.
