Jesús mateix explica el significat de la seva paràbola sobre el blat i el jull: el Fill de l'Home sembra la bona llavor en el camp (el món). La bona llavor són els fills del Regne (de Déu). El jull (la mala herba) són els fills del Maligne. L'enemic que el sembra és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. A la fi del món el Fill de l'Home enviarà els seus àngels a arrencar els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.
Sant Agustí diu que hem d'escollir si volem ser blat o jull, en aquest món. Afegeix que, a vegades, en el camp del Se-nyor, qui era blat es converteix en jull i qui era jull es converteix en blat. L'Amo, que no permet arrencar el jull quan està en el camp, mana que deixin créixer junts el blat i el jull fins a la sega. Cal esperar la tria que es farà més endavant, ja que, volent arrencar el jull, podria ser que arrenquessin el blat. És en el moment de la sega que manarà als segadors que recullin primer el jull, el lliguin en feixos i el cremin. Els segadors no s'equivoquen i saben de què han de fer els feixos i llençar-los al foc. Hem de reflexionar sobre com ens trobaran, el dia de la sega. Qui es reconegui gra i perseveri fins al final se salvarà, però qui es trobi que és jull, que no tingui por de canviar, ja que encara no és el moment de la sega. Qui mor ja no té la possibilitat de canviar, de tornar-se blat. És aquí, en el camp, on el blat pot tornar-se jull i el jull, blat. Després d'aquesta vida serà el moment de recollir el que es va fer. Una vegada morts ja no hi haurà temps de fer el que no es va fer. Sant Agustí també diu que l'enemic ha sembrat jull arreu, en tots els camps: entre religiosos, laics, casats, cèlibes, etc. El jull es troba també en qualsevol sembrat eminent i elevat. També n'hi ha en llocs sants. N'hi ha que semblen blat però són jull i d'altres que semblen jull però que realment són blat. No jutgem abans d'hora. El judici correspon únicament a Déu. Cadascú rebrà el que li pertoca.
Mentrestant, el bé i el mal coexisteixen l'un al costat de l'altre. En el món conviuen els bons i els dolents. En aquesta paràbola l'accent recau sobre la separació que hi haurà a la fi dels temps i la fi que tindran els qui obren el mal.
