M algrat que constantment les autoritats agraeixen l'esforç dels ciutadans durant el confinament i tots aplaudim els sanitaris pel seu altruisme, no tinc clar que la solidaritat s'estigui imposant com a arma per lluitar contra la pandèmia. Hi veig egoisme poca-solta. Una amiga perruquera de Berga comentava que un jove havia entrat a la perruqueria sense mascareta perquè no li agrada portar-ne, però que se la posaria si els hi obligaven. Se la va posar. L'origen de molts brots són en reunions de joves i en zones d'oci, com si la festa hagués de matar la covid. El virus també es troba bé en llocs on la misèria impedeix mantenir les distàncies de seguretat, amb barris amb pisos sobreocupats i ciutats com Lleida, on els temporers de la fruita malviuen al carrer sense que la patronal ni les administracions hagin tingut en compte que la pobresa extrema ajuda a propagar el virus. I això era previsible. N'hi havia que el març es queixaven de l'actitud paternalista o, fins i tot, autoritària del Govern per suprimir llibertats fonamentals, i apel·laven a l'actitud responsable dels individus. La realitat no sembla que els acompanyi. La pandèmia també ajudarà a veure en quina societat vivim, i esperin a veure si la vacuna -un cop es pugui fabricar- arriba a tot el món o si hi haurà països VIP. Massa egoisme.
