Em vaig perdre la primavera i veig a venir que també em perdré l'estiu, que només el viuré a mitges, que serà un estiu partit per la meitat, un mig estiu, un estiu quilòmetre zero. Em banyaré al mar a mitges -potser em mullaré els peus-, passejaré a mitges -a prop de casa-, i quedaré amb les amistats a mitges -només per mig riure i xocar el colze en comptes d'abraçar-nos. Tot plegat serà massa poc. I és que no soc conscient que ja ha arribat l'estació de les nits més belles, que he badat fixant la vista i el pensament en el futur i, ara que m'adono de l'error, ja trobo a faltar la meitat de l'estiu que no viuré, el que té gust de sal, el que buida les hores de preocupacions i em renova les idees. Sí, perquè les bones idees sempre apareixen quan no les busques, quan el cervell reposa del rum-rum. I aquest any el rum-rum no farà vacances.
El drama de l'estiu no és la polèmica sèrie que ha projectat TV3 i de la qual no he vist cap episodi, l'autèntic drama és el cansament, l'alerta social, la pobresa, els ERTO, el perill als espais tancats, la crispació social que creixerà entre els que segueixen les normes per frenar el virus i els que en fan cas omís -o els més idiotes de tots, els que van a festes covid per immunitzar-se o per demostrar que aquesta pandèmia és un invent. Hi ha altres urgències que pagarem cares. L'obsessió per la pandèmia ens ha fet oblidar el compromís social amb la reducció de l'ús de plàstics i amb la presència de les dones en els àmbits públics. Cubells plens de guants als supermercats, mascaretes d'un sol ús, aliments embolicats amb aquest material que ara ens transmet una falsa garantia alimentària, envasos repartits per tot arreu amb gels hidroalcohòlics d'eficiència qüestionable -i olor, també, millorable. Excepte en el cas dels dispensadors automatitzats, heu pensat quantes persones han agafat l'ampolla abans que vosaltres i quantes l'han premuda? I l'altre gran tema de fons: les conclusions de l'últim informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la presència de dones als espais informatius del país són decebedores, es mou entre el 33,8% a TVE Catalunya, el 34,2% a TV3, el 35,5% a RAC1 fins al 41,9% a Betevé, una dada que s'ha de matisar perquè no és que entrevistin moltes més dones, és que el fet que Barcelona tingui una alcaldessa fa pujar la mitjana.
I amb aquest marc de fons, ens amarem de cançons estiuenques de dubtosa qualitat. Mai els anuncis de creuers, cerveses i platges paradisíaques m'havien semblat tan falsos. Potser per això em banyo nua en una riera deserta, amb una aigua glaçada i pedres cantelludes, perquè si he de viure un estiu quilòmetre zero l'únic que puc fer és ser jo el zero, esdevenir el punt de partida, ser la fita a partir de la qual neixen i creixen tots els camins.
