Setmana increïble: 1) S'homenatja les víctimes de la primera tanda de covid-19, mentre el virus passa via a escampar-se arreu en rebrots que anuncien una repetició del desastre. El ministre Illa, murri, es va treure de sobre el problema que es veia a venir amb el desconfinament a la brava que es va concedir per aclamació/reclamació dels poders econòmics. Ho ha dit clarament l'alcalde de Lleida fent referència a la crispació dels comerciants i els restauradors pel confinament que s'ha imposat al Segrià: «volen viure i tenir salut, però si no tenen possibilitat de guanyar-se la vida, quina vida més penosa». Al lament hi podríem afegir, oi?, la gent emparada per un ERTO, els penalitzats per l'atur, els temporers de la fruita, els pagesos sotmesos pels preus de les grans comercialitzadores, els professionals que s'han de reinventar, els agents de viatges, els artistes sense bolos, els gardens que es panseixen de pena, etcètera. Ja s'entén, ja, tanta irritabilitat, crispació i frustració que hem vist en les declaracions dels lleidatans entrevistats als mitjans. Tothom necessita arribar a final de mes, però costa assumir que no et deixin anar a la platja, ni fer el viatge previst aquest estiu, o renunciar als dinars de restaurant, la copa amb els amics, la celebració familiar, i no poder sortir del terme «mentre a la costa fan el que els rota, tothom amunt i avall, collons!». I el govern que no afina. I la jutgessa que embolica la troca però no ha investigat si han arribat a Lleida autocars amb desenes de temporers en temps d'alarma. I... . Perdó, algú pensa en els sanitaris? Ja no els aplaudeix ningú. Ni els escolten: «si us plau, tant costa que cadascú actuï amb sentit comú?». Increïble!

2) A Madrid ja no saben què més fer per salvar la monarquia dels Borbons. Es fan apostes per situar l'emèrit en un exili daurat que salvi la cara al seu fill i el règim. El trempat els ha fet figa a tots, incloses les democràcies europees que van fer ulls clucs a la perpetuació del franquisme. Els poders de l'Estat s'ofeguen en la merda que sura a l'entorn de la Zarzuela i la ferum ja arriba als Mars del Nord. Fa bé de fer el suec, el primer ministre suec, quan diu a Sánchez que no estan disposats a pagar l'estil de fer dels successius governs espanyols. Endrecin d'una vegada casa seva, els venen a dir, perquè la corrupció no aplana camins, precisament. I els Borbons són una dinastia que acumula comportaments corruptes des de temps immemorials. Increïble tant temps de silenci!

3) A Madrid i les Espanyes ja saben què és tenir un Pujol que els escarneixi. Tenen raó tots aquells que des de dijous aconsellen els monàrquics desficiats que demanin incloure Juan Carlos en el mateix procés que jutjarà la família Pujol per organització criminal i enriquir-se durant dècades en activitats cor-ruptes. Clavat, escolti. Per a ells, increïble!

4) Pegasus va ser un grup musical català de fusió jazz-rock on destacava, entre d'altres, el manresà Santi Arisa. Una banda potent, de gent competent, professional, espavilada. Els afectats pel Pegasus dels espies són d'una altra categoria. Sobretot el líder que ha aguantat anys sense patir per un telèfon que feia «coses rares». Increïble!