No em considero un expert en medicina comunitària, ni en atenció primària. Soc una persona que, per edat i per condició biològica, necessito que els serveis sanitaris públics funcionin amb normalitat i eficiència i que, més enllà dels esforços personals que hi posen els professionals sanitaris, el sistema disposi dels recursos i de l'organització que calgui per atendre la demanda. En les darreres setmanes, no passa dia que no tingui ocasió de parlar amb alguna persona de la meva família o del meu entorn que, igual que jo, no pot entendre com és que, a Catalunya, estiguem en una situació epidèmica de relativa normalitat que permet obrir i funcionar els bars, els restaurants, les oficines, les fàbriques i, en general, tot el país, amb l'excepció dels llocs on s'han produït rebrots, mentre que els centres d'atenció primària de Salut, els coneguts i populars ambulatoris i els dispensaris locals que tenen associats encara no han recuperat la normalitat del servei després d'haver estar tancats molts d'ells per la pandèmia.
No fa gaires dies, el Sindicat de Metges de Catalunya ho deia en un comunicat públic redactat sense pèls a la llengua i que no ha merescut gaire atenció als mitjans de comunicació. Segons aquesta organització professional «l'atenció primària catalana frega la catàstrofe. No es tracta d'una exageració fruit d'una enrabiada estiuenca sinó de la constatació d'una sèrie de fets que no admeten discussió: la població se sent poc atesa, els professionals estan esgotats i no coneixem cap pla de la conselleria de Salut per corregir aquesta situació».
Com a usuaris de l'atenció primària, podem entendre que en el moment del pic de l'epidèmia de covid-19 es prenguessin mesures de reorganització per evitar que els centres de salut acabessin actuant com a focus de disseminació de la malaltia. La característica comuna a la major part dels països que s'han enfrontat a la pandèmia ha estat reorganitzat l'atenció primària per reduir els contactes presencials, substituint-los per altres modalitats d'atenció, principalment atenció telefònica o mitjançant videoconferència. Però no entenc que això justifiqui el tancament de centres de salut amb la intensitat que s'ha fet en aquest país ni que, a hores d'ara, quatre mesos després, l'atenció primària continuï funcionant sota mínims. Aquí s'han aplicat les retallades però no s'han desenvolupat les alternatives, de manera que el resultat final ha estat un empitjorament del sistema públic de salut que ja estava deteriorat des de l'any 2010.
Tots els experts coincideixen a afirmar que el reforçament de l'atenció primària és cabdal per controlar els rebrots que s'estan produint i que es produiran en el futur. Una atenció primària de qualitat és fonamental per a una adequada prevenció i contenció de l'epidèmia de covid-19, però també per a l'atenció de la resta de problemes de salut que continuen afectant la població. Mai ha estat més necessari que ara per al conjunt de la població tenir accés ràpid i continuat al professional de l'atenció primària de salut. Mai ha estat més valuós que ara que els professionals que ens han estat atenent durant anys continuïn estant disponibles per resoldre dubtes, temors i problemes de salut. Mai com ara havíem necessitat tant una atenció primària de qualitat. No hauríem de permetre que el Govern català continuï tenint l'atenció primària sota mínims ni un dia més.
