Com sempre, hi ha tanta informació per assimilar, hi ha tants esdeveniments per comentar, hi ha tants fets que caldria ressenyar, que és impossible d'intentar-ho. El coronavirus sol ompliria ja tots els mitjans de comunicació. I realment, aquesta setmana mateix, si algú pensava que la pandèmia ja se n'anava, haurà descobert que continua ben viva i que és capaç d'amargar-nos l'estiu després d'haver-nos fet perdre la primavera. Algú, o potser tothom, ha fet les coses malament. I ara ens anem encarant no a petits rebrots aïllats sinó a grans rebrotades. Però no cal fer de profetes de desgràcies. La realitat ja ens farà tocar de peus a terra. Només cal esperar que ben aviat apareguin els tractaments adequats per superar la covid-19 en els infectats i les vacunes que impedeixin la infecció massiva que en aquests moments s'estén per molts països del món. Alhora, al costat de les conseqüències sanitàries de la pandèmia, van apareixent cada cop amb més força les seves derivacions socials i econòmiques, que comportaran fortes discussions i polèmiques. Com les que ja han aparegut en l'àmbit de la Unió Europea i que es repetiran a l'Estat espanyol quan es tracti de repartir els ajuts que s'hauran de dedicar a reforçar els sistemes públics de salut o a impulsar l'activitat econòmica. I per cert: la cosa no ha començat gens bé. La recent decisió d'allargar els peatges del tram català de les autopistes AP-7 i AP-2 durant tres mesos vol dir que el seu import es carregarà en uns usuaris que ja han pagat amb escreix unes autopistes que han produït molts milions de benefici a unes empreses com Abertis i el grup ACS de Florentino Pérez, que podien passar de sobres sense aquest allargament de la concessió.
Al marge del coronavirus hi ha un tema recurrent que no para de ser noticiable. Els embolics relacionats amb la monarquia semblen inacabables. Les maniobres econòmiques de l'ex-rei queden al descobert, mentre la justícia suïssa estreny el cercle que l'acusa i es torna a parlar de la possibilitat que Juan Carlos se'n vagi de l'Estat espanyol i s'instal·li en un país sense tractat d'extradició. I el seu fill Felip VI, que havia de venir a Catalunya aquest divendres, suspèn la visita sens dubte per no trobar-se amb importants manifestacions de rebuig i constatar que la monarquia va perdent suports cada dia que passa. En un altre àmbit, la setmana política va començar amb l'anàlisi de les eleccions a Galícia i Euskadi. La continuïtat dels seus actuals presidents ja era assegurada però els comicis han deixat novetats significatives: el notable ascens del Bloc Nacionalista Gallec i de Bildu certifica que l'independentisme gallec i basc creix de manera destacada. Alhora, l'ensorrada de Podemos, que passa de 14 escons a 0 a Galícia i en perd 3 a Euskadi, demostra la crisi d'aquest espai polític. I l'experiment de coalició entre PP i Ciutadans ha estat un fracàs complet. El PP va treure 4 diputats més presentant-se sol a les anteriors eleccions basques que ara al costat de Ciutadans.
Mentrestant ha sorgit un afer major d'espionatge a polítics catalans. Es constata un cop més que si es tracta d'atacar l'independentisme tot s'hi val. Sigui legal o no. Sigui ètic o no. La unitat de les Espanyes és un valor absolut que queda sempre per sobre de tot. Per defensar-lo, les clavegueres de l'Estat tenen impunitat total i poden disposar dels fons reservats per al que necessitin: en aquest cas per comprar un programari israelià que només es ven als estats i fer-lo servir per espiar els polítics catalans en una mostra més del seu habitual mètode de guerra bruta. I el PSOE, que ja governava, no en sabia res? O no volia saber-ne res? Doncs ara n'haurà d'assumir tota la responsabilitat.
