Portem un parell de setmanes amb uns quants articles d'articulistes de la casa (Regió7) i d'altres de convidats, fent- se creus de les notícies aparegudes sobre possibles comissions, rebudes pel rei emèrit Joan Carles I. Ja no parlo d'altres mitjans de comunicació, alguns dels quals hi dediquen dies i setmanes, amb previsió de continuïtat fins no sabem quan.

No es té encara prou informació ni detalls, però tot indica un comportament «indigne» per part d'una persona de tan elevada representació. Sembla increïble com hi ha persones que poden perdre el nord, per culpa del maleït diner, i com poden perdre el prestigi i l'honorabilitat guanyats al llarg de tota una vida.

Alguns dels articulistes aprofiten per «passar comptes» a la monarquia i fer-la dipositària de tots els mals d'Espanya i per descomptat de Catalunya. Van a buscar fets verídics, anècdotes incertes, i actuacions controvertides, per intentar demostrar els maleficis de la monarquia i la necessitat de girar pàgina.

També volen traspassar els presumptes danys causats, per ell personalment, al seu fill, l'actual rei, així com a la resta d'institucions de l'estat. Per a aquests, tot el que té relació amb la Corona, és indigne i sotmès a sospites i maldats.

Evidentment que s'han d'aclarir els fets, i treure'n conseqüències. Ningú ha de tenir carta blanca per actuar fora de la llei, oimés si estava en el càrrec més elevat de tots. Ara bé, tampoc és de rebut ampliar el que seria un comportament personal, cap una responsabilitat col·lectiva, donant a entendre que fill i família haurien conegut o participat en fets inacceptables.

D'aquí la necessitat de tenir més informació i reclamar transparència per evitar danys majors. Res pitjor que difuminar, tapar o emmascarar presumptes actes il·legals. Per tant, rapidesa i transparència són indispensables, així com modificació de lleis per encarar, el futur, amb les garanties pertinents.

Aprofito, però, aquesta greu situació per recordar el «drama» propi. Ho dic per aquells que consideren Espanya com un país impossible, mal governat, ple de brutícia i comportaments indignes, vell i retardat, del qual s'ha de marxar per poder construir un país nou, exemplar, en tot i per tot.

Són aquells que no recorden i han plegat en el racó dels records el comportament d'una mena de «pare de la pàtria», en la persona de Jordi Pujol. Aquí, hem tingut un president durant 23 anys, impartint lliçons de moral, ètica i estètica des del faristol del Parlament de Catalunya, amb dures acusacions de mals catalans, a socialistes, i altra gent que gosava criticar la seva forma de governar.

Aquí, hem tingut més de trenta anys tota una família, embrancada amb un partit, que va «saquejar» un país. Es parla de més de tres-cents milions, en tota mena d'accions i intervencions, conegudes, avalades o participades amb centenars d'empresaris, alcaldes, diputats i senadors. Aquí no parlem de rumors, ni presumpcions, aquí ja tenim sentències i fins i tot algunes persones a presó, però queda molt per saber i conèixer.