Cent anys enrere, la premsa local berguedana ja veia el turisme com una oportunitat i augurava un futur prometedor per a la comarca si el sabíem aprofitar. Hem tardat un segle, però avui podem dir que s'ha avançat força (tenim una bona oferta turística, uns preus competitius i ens ho comencem a creure), tot i que som lluny encara d'assolir tot el nostre potencial. El turisme no serà la base de l'economia berguedana (per això ha de ser compatible amb la reindustrialització de la comarca), però en pot ser un component important i ajudar a la diversificació de l'activitat econòmica del territori: ja hi ha més de 1.300 persones ocupades en el sector.
El cas és que tenim bons actius: un entorn privilegiat (incloent-hi el Parc Natural Cadí-Moixeró), un ric patrimoni històrico-cultural (que va del romànic a Gaudí i a l'herència industrial); infraestructures notables (més d'11.000 places entre hotels, càmpings, turisme rural i habitatges d'ús turístic), encara que desiguals en qualitat; reclams potents (els bolets a la tardor, la neu a l'hivern, la gastronomia, la cultura popular i el paisatge tot l'any...); emprenedors locals (més de dues-centes empreses especialitzades); projectes singulars (d'Horroland a observatoris astronòmics o centres de dinosaures), etc.
Ara bé, en general les estades dels turistes a la comarca són curtes i els nostres visitants -que se'n van satisfets- gasten poc. Què ens falta, doncs, per fer el següent pas endavant? D'entrada, s'ha d'estudiar el mercat i tenir clars els objectius. La nostra aposta ha de ser pel turisme actiu i de natura i per l'esportiu, i el nostre públic principal, les famílies i els «turistes d'oci» de la gran Barcelona. I, sobretot, hi ha d'haver una estratègia de promoció global, compartida (institucions/sector privat) i sostinguda.
A partir d'aquí, hem d'aconseguir allargar les estades i incrementar la despesa dels nostres visitants (sobretot en entreteniment-oci-cultura i compres), així com desestacionalitzar el fenomen; per això són rellevants les segones residències. Així mateix, hem de cuidar el territori i evitar la massificació, però sense ignorar que els grans projectes poden ser motor del sector (malaguanyat Parc de la Natura!). Al mateix temps, hem d'invertir més en formació dels agents turístics, i hem de mobilitzar els recursos desaprofitats: la Patum (ha de ser un atractiu tot l'any), els Rasos de Peguera (es pot desbloquejar), Queralt (faltat de serveis i d'un centre d'interpretació), la Baells (amb el pla d'usos pendent d'aprovar)?
D'altra banda, cal generar més sinergies entre els sectors econòmics locals (l'agroalimentari, el comerç, la construcció, els serveis) i amb el món cultural i associatiu, i continuar millorant l'oferta (modernitzant les infraestructures obsoletes, creant més activitats i serveis complementaris, posant en valor i difonent més els actius que tenim, millorant la se-nyalització?.). Finalment, no hem d'oblidar la millora del transport i de les comunicacions (el tercer carril de la C-16 i l'E2 europea -porta d'entrada del turisme europeu).
Així les coses, aquest no haurà estat un bon any per al sector, però es pot ser optimista de cara al futur? si fem els deures. I la qüestió és que un sector turístic de gruix no significa només llocs de treball i riquesa, sinó també més oportunitats de serveis i oci per als mateixos berguedans.
