Fa dècades, quan tothom anava a missa, els mossens solien ajudar els bons feligresos que necessitaven un lloc de treball o millorar el que ja tenien.

-És que està un altre fill en camí i amb el que guanyo ara no ens arribarà.

-Ja et trobaré alguna cosa.

Llavors el mossèn acudia als empresaris de la parròquia.

-No destaca gaire per espavilat -els deia-, però és molt bon cristià i molt catòlic.

La primera cosa significava que seguia amb escrupolositat els deu manaments, i la segona, que complia tots els sagraments, anava molt a missa, s'apuntava a novenes i adoracions nocturnes i refusava tractes amb protestants. Res d'això no el feia ni un bon paleta ni un bon escrivent, però el rector sempre trobava un empresari molt catòlic disposat a donar feina a un cert nombre de bons creients en dificultats.

Aquell mecanisme continua funcionant, però ara a les noves esglésies confessionals que són els partits polítics. I encara que el món de l'empresa s'ha tornat molt descregut i dona prioritat a l'endoll de familiars, amics i fills dels millors clients, el paper creixent de les institucions ha permès la creació de llocs de treball que s'adjudiquen per mèrit de fidelitat a la religió veritable. Ja no és el mossèn, sinó un capitost del partit qui truca als que elaboren les candidatures electorals.

-Heu de col·locar el Pepet a la llista en un lloc per sortir.

-Si no sap fer res!

-Però és molt abrandat del país i molt del partit; la mena de gent que ara ens convé.

El fenomen es repeteix a tots els nivells institucionals, fins als més alts, i explica com és que patim governs tan incapaços de reaccionar a temps, no ja davant una pandèmia desconeguda, sinó davant uns rebrots anunciats contra els quals sí que sabíem força exactament què calia fer.

-Aquest que han posat de president, té alguna experiència de govern?

-Cap ni una, però és molt patriòtic i molt fidel.

-I els consellers? Han estat alcaldes, com a mínim?

-Algun... Però també són molt patriòtics i molt fidels, cadascun a la seva parròquia.

I així van fent, guanyant el cel dels bons creients amb la penitència dels altres.