Des de fa unes setmanes, el 90% dels que busquen llogar o comprar un habitatge al rerepaís són metropolitans decidits a canviar el seu lloc de residència habitual. És una dada que, si es manté, pot canviar la fesomia demogràfica i revertir la decadència de moltes de les nostres poblacions interiors. És un verdader boom, amb la demanda quadruplicada. Sorprèn la tipologia d'aquests nouvinguts. El canvi ha sobtat a tots els operadors que venen o lloguen habitatges. Ja no són cercadors de segones residències, volen la primera. Fins ara, els forasters amb intenció de venir a viure al Berguedà o al Solsonès eren parelles urbanes de jubilats novells a la recerca de tranquil·litat i uns preus impensables a Barcelona. Hi havia (i encara hi és) un altre grup: famílies amb recursos molt escassos que accepten qualsevol pis, sense importar l'estat, sempre que el preu estigui per sota dels dos-cents euros. Als barris vells de carrers estrets i inadequats hi ha força infrahabitatges llogats per sota d'aquest import. Des del mes de febrer, els superen i són legió uns «teletreballadors» que han aparegut per les immobiliàries. El retrat robot és el d'un matrimoni jove amb fills en edat escolar. Venen a desenes. Són professionals valorats, funcionaris que treballen tres dies seguits o amb ocupacions que justifiquen (i compensen) un desplaçament a canvi d'un pis més gran, una casa amb jardí, una terrassa o potser fins i tot una piscineta. La meitat han posat a la venda un pis modest a l'Eixample per canviar-lo per una casa a prop del verd. Fins que en quedin, perquè s'estan acabant. L'altra part ha descobert que amb el seu lloguer mensual de 900 euros per un apartament petit i fosc en un carrer barceloní de tercera, aquí els donen les claus d'un dúplex, doblen l'espai i amb un pèl de fortuna tindran vistes al Pedraforca o a la serra de Picancel.
No és el resultat d'alguna de les sempre fracassades campa-nyes de captació oficial. És un moviment espontani, imprevist. Acostumen a tenir criteri i idees molt clares. S'interessen per viles amb una escola a l'abast, un CAP i una farmàcia. Volen comunicacions digitals de primer nivell, amb una bona fibra òptica per poder treballar. I de passada, veure les seves sèries favorites des de la seva nova llar mentre uns ocells picotegen als seus tres pams de gespa. Als nostres pobles, fins ara buidant-se de jovent marxant fora a estudiar i deixant els carrers només amb avis, ara hi arriben humans amb criatures en edat escolar. Pares en la trentena als quals no els importa desplaçar-se de tant en tant a la capital de Catalunya per mantenir el seus nexes laborals en bon estat. La preocupació pels confinaments nous o regulars en un entorn de gran ciutat n'ha empès molts a fer les maletes. És l'última oportunitat per revertir la buidor social que s'escampava fins fa poc. Cal tenir en compte que s'acabaran els habitatges interessants per a aquests nous demandants i caldria cobrir l'oferta reformant els milers que estan deixats i tancats. Altrament correrem el risc de crear alguna bombolla (menuda o gran) d'especulació. Regenerar, rejovenir i reformar per sentir els crits de la canalla jugant per moltes de les places ara silents és una oportunitat que ens ha caigut del cel (als uns i als altres) i no es pot deixar pansir. Vaig més enllà, quan tinguem aquesta tendència consolidada, aquell dia, caldrà pensar en revertir la decadència de les colònies. L'herència comunal dels nostres pares i avis s'està enrunant i nosaltres no sabem què fer-ne. Haurem d'esperar que arribi una altra carretada de nous pobladors per tal que ens ho resolguin. Si pugen a viure amb nosaltres i volen compartir anhels, no els apedreguem, si us plau.
