21 de juliol de 2020
21.07.2020
Regió7

Refer el cor de Berga

20.07.2020 | 23:18
Refer el cor de Berga

Si els ajuntaments tenen poder real en algun àmbit, aquest és l'urbanisme. Una capacitat de transformar la realitat que s'expressa sobretot de dues maneres, amb la planificació i amb la gestió. La primera és allò dels plans d'ordenació (els POUM) que delimiten què es pot construir i què no en cada metre quadrat del municipi, independentment de qui en sigui el propietari. La segona pota és més subtil però igualment important; és la capacitat d'aplicar realment aquest pla, de traduir-lo en decisions i intervencions concretes. I això es fa reunint un volum de propietat pública suficient per liderar sectors o plans parcials, buscant recursos externs, negociant acords amb les diferents parts implicades i mirant de trobar el grau de rigidesa i flexibilitat òptims per tal que la ciutat evolucioni en benefici de tothom. Fent un símil agosarat, planificar seria compondre la partitura i gestionar, dirigir l'orquestra.

A Berga, si ho valorem a partir dels resultats obtinguts, el pla que tenim (i que toca revisar!!) no és el que convenia i la gestió urbanística dels darrers 25 anys tampoc ha estat un èxit. La ciutat s'ha eixamplat innecessàriament en totes direccions deixant al seu interior gran quantitat de solars edificables o per urbanitzar. El resultat és una configuració gruyère, de carrers lletjos i desdentegats, allunyada de la idea de ciutat contínua i compacta (que no vol dir atapeïda), que és la que afavoreix el teixit comercial ben distribuït, la cohesió veïnal i la mobilitat saludable. Els nyaps són arreu, des dels queixals (edificis clarament fora d'ordenació i alineació) en carrers importants com la Gran Via o el Pere III, a la urbanització inacabada dels Pedregals (pont fantasma inclòs) i les cantonades abandonades (com la de la Sardana amb Prat de la Riba), passant per les grans i eternes assignatures pendents de la ciutat: la Rasa dels Molins, l'abandonament del Barri Vell o la necessària però mai afrontada conversió de la ronda Moreta i la plaça de la Creu en un espai per a la trobada, el passeig, la cultura i el comerç.

L'actual equip de govern no és responsable de l'herència rebuda, però sí que té l'obligació de posar-hi remei -o d'intentar-ho- amb les eines que té a la mà: la inversió pública (no necessàriament amb recursos propis), la disciplina urbanística, el consens polític i social i la negociació amb la propietat. En aquest sentit la proposta presentada fa uns dies pel primer grup de l'oposició a l'Ajuntament és una molt bona proposta, no tant per innovadora (convertir l'antiga carretera en un passeig s'ha fet a tot arreu), sinó perquè posa en safata a l'alcaldessa l'oportunitat (i l'obligació) de liderar un pacte de tots els grups municipals i els sectors vius de la ciutat per refer el cor de Berga transformant el capdamunt dels dos passejos (el de la Pau i el Vall) i la Ronda que els uneix. Una reforma que no es farà de cop, d'un dia per l'altre, i que precisament per això cal iniciar immediatament, sense esperar a tenir les finances totalment sanejades ni que es desencalli la maleïda estació d'autobusos. Només una prevenció: renovar Vilademat, la Creu i Moreta s'ha de fer (i es pot fer) tenint sempre present quin és el bé superior a protegir i reforçar: el carrer Major i la plaça de Sant Pere.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit