La directora del programa líder de la ràdio pública se'n va amb un cop de porta i s'escolten protestes al Parlament. Fins aquí, tot normal. El fet diferencial -ens agrada presumir de fets diferencials- és que les crítiques més esmolades venen d'un partit de Govern. Ja ho canta la sardana: som i serem.

Quan l'any 2008 el segon tripartit va desfer-se d'Antoni Bassas, a qui els socialistes consideraven l'enemic a casa, va regalar el lideratge de l'audiència a Rac1, l'emissora de La Vanguardia que s'havia reforçat amb bons professionals. No va revertir la situació el fitxatge de l'humorista Manuel Fuentes, que va aprofitar unes crítiques del director de l'emissora, llavors Fèlix Riera, per tornar a la seva especialitat de presentador divertit i superficial. La resposta de la direcció va ser anar a buscar Mònica Terribas al diari Ara, igualant-li el sou d'alta direcció, amb l'esperança que la popular comunicadora multiplicaria els oients. I és cert que el programa ha crescut en xifres absolutes, però també ho ha fet el seu competidor, El món a Rac1, que ha conservat en tot moment la primera plaça. Aquesta darrera temporada Jordi Basté ha celebrat l'onzè podi anual consecutiu.

Terribas va ser fitxada el 2013 quan governava en solitari Convergència i Unió i la corporació la presidia el convergent Brauli Duart. Això significa que els d'Artur Mas li tenien confiança. El 2015 va arribar el govern conjunt de CDC i ERC dins Junts per Catalunya, i el 2017 l'actual govern de coalició, i ERC no va objectar mai la continuïtat de l'estrella de la casa. Però ara, de sobte, tot salta pels aires. Ella anuncia que se'n va al·ludint a uns «grinyols» en la maquinària, que no especifica, i portaveus de JxCat s'afanyen a culpar-ne Saül Gordillo, el director de l'emissora, nomenat a proposta d'ERC. Dilluns van provar sense èxit de destituir-lo. És la guerra. Potser per salvar-se de possibles represàlies, el director de TV3, que deu el càrrec al prepartit de Puigdemont, va afanyar-se a entrevistar Oriol Junqueras en horari estel·lar. D'aquí a les eleccions ens esperen uns mesos d'histèria progressiva dins la coalició que, de totes maneres, després tornarà a governar plegada, perquè cap altra majoria serà possible al Parlament.