La muntanya crea una selecció natural que a la Cerda-nya és tota una metàfora de la fauna humana que la poblen aquestes setmanes de punta turística. A quarts de nou del matí, per la pista d'entrada a la vall de l'Ingla hi circula poca gent. Un home de mitjana edat, fill de Bellver i resident a Barcelona, que torna cada estiu. Camina encantat de l'entorn i de retrobar els seus paisatges. «Molt bon dia». «Molt bon dia». Al refugi dels Cortals, ja a 1.600 metres d'alçada, un grup d'adults parla animadament a l'era de l'edifici. Fan la ruta dels Cavalls del Vent i comenten la nova jornada. Superada una reticència inicial, no tarden a explicar amb ganes la procedència i l'experiència al voltant del Cadí. Mostren el GPS i els tracks descarregats al telèfon. Se'ls veu gaudir. «Adeu siau, bona ruta». «Igualment!». Als Prats de Moixeró, ja a 1.900 metres d'alçada, a les onze del matí dos excursionistes de setanta anys observen el Pedraforca, que treu el nas des de Pe-nyes Altes. Van equipats amb unes bones xiruques i observen en un mapa el nom de cada cim, coll i barraca del paisatge. «Bon dia», «hola bon dia, com anem?». De baixada, a quarts d'una del migdia, de nou a l'entrada de la vall, una família en camisa, pantalons i sabates de vestir. Parlen un castellà de Sant Gervasi i semblen desubicats. «Bon dia». Ni ase ni bèstia.
