El fenomen de les vacances laborals per a tots els treballadors és, històricament parlant, força recent: encara no té ni un segle de vida. Disposar d'un temps de descans remunerat va ser una conquesta social important que ha millorat en gran manera la qualitat de vida de tothom. I és, precisament, a l'estiu quan la major part de la gent aprofita per desconnectar de la feina. La paraula que, curiosament, sempre es diu en plural, encara que el període vacacional sigui un de sol, prové etimològicament parlant del llatí. Efectivament, de vacuus, que vol dir desocupat. Tot i que els nostres avantpassats romans utilitzaven preferentment feriae per referir-se al dies de festa.

En qualsevol cas, aquest temps s'ha utilitzat sovint per canviar d'aires. És a dir, per viatjar més a prop o més lluny de casa per conèixer i experimentar altres ambients, paisatges i cultures. El turisme és, doncs, un fenomen lligat directament a les vacances i, en major o menor mesura i periodicitat, tots el practiquem. La possibilitat de moure'ns amb relativa rapidesa d'una banda a l'altra del món gràcies a l'aviació, sobretot, ha permès durant les darreres dècades la puixança d'una indústria turística que ha banalitzat en gran manera la figura del viatger o turista il·lustrat, que no vol pas dir elitista, sinó el que tenia interessos culturals. Efectivament, la massificació no ha estat bona per a molts ecosistemes naturals i/o urbans, però ha deixat un bon negoci per al seus promotors. De tota manera als darrers temps ja es veia a venir que el fenomen no era sostenible si no es feia una reflexió profunda per reconduir-lo.

L'aturada en sec que ha provocat aquesta estranya pandèmia de la covid-19 (també global i de masses, com el turisme) obliga, ara sí, a repensar el model. Ben segur que el nou turista buscarà la proximitat, la qualitat de l'entorn i dels serveis hotelers i de restauració. Tindrà tendència a evitar les grans aglomeracions, els sorolls o la diversió banal i valorarà en més mesura submergir-se discretament en un ambient genuí, no artificial. O almenys, així ho espero!

Reivindico, malgrat tot, la llibertat d'escollir el nostre viatge personal, amb només les limitacions pròpies del respecte al lloc que ens acull temporalment i de passada. Malgrat tot, no podem renunciar -si ens ve de gust- a conèixer cultures i paisatges llunyans. Això ens enriquirà i ens permetrà tenir una visió més general i contrastada d'aquest món convuls on vivim.

Escriu Rafel Nadal al seu llibre de viatges, Mar d'estiu. Una memòria mediterrània (ed. Univers): «No negaré l'atractiu que poden tenir els viatges atrevits, els que persegueixen aventures i destinacions exòtiques. També m'agraden. [...] Seria estúpid negar l'atractiu d'aquests viatges, però crec que només s'han d'emprendre esporàdicament i encara sota l'influx d'estímuls excepcionals. No m'agradaria viatjar només per posar xinxetes en un mapa [...]. Sempre hi ha una sorpresa a tocar de casa» . Una reflexió assenyada i a tenir molt en compte. Sense renunciar mai a latituds més allunyades, cal ser conscients que ben a prop encara ens queden molts racons per descobrir i gaudir. Que tingueu unes bones vacances, malgrat tot!